Associació Catalana
de Meteorologia

TETHYS, revista de meteorologia - Núm. 0    

Tethys > núm. 0 > articles > article 2

PECULIARITATS METEOROLÒGIQUES DE
LA MEDITERRANIA OCCIDENTAL
Agustí Jansà Clar
Centre Meteorològic Territorial de les Balears (INM)
E-07071 Palma de Mallorca

ELS FACTORS GEOGRAFICS I ELS EFECTES DIRECTES.

Quant a la meteorologia, "la Mediterrània occidental és un racó endimoniadament original, massa autàrquic, massa particular i massa complicat" (J.M.Jansà, 1966). Aquesta originalitat, autarquia, particularitat, complexitat, a qués es deuen?, cóm es manifesten?

La principal raó de la peculiaritat meteorològica de la Mediterrània és la seva singularitat geogràfica. D'una banda, la regió es troba situada en una doble cruïlla, entre el món sub-tropical i l'extra-tropical i entre l'oceà atlàntic i les masses continentals Euroasiàtica i Africana. D'altra banda, la regió, ella mateixa, és extraordinariament ben definida: una mar gairebé tancada i envoltada de muntanyes. E.Fontserè (1932) havia expresat d'alguna manera aquesta doble idea, que queda gràficament sintetitzada a la fig.1, adaptada de J.M.Jansà (1961).


Figura 1. El cosmos mediterrani (idea J.M.Jansà, 1961)

La peculiar fisiografia mediterrània és el determinant de dos efectes directes: a) La relativa estagnació de l'aire, tot formant-se una massa mediterrània (J.M.Jansà 1959), físicament diferenciada, sobre toto als nivells més baixos, que resulta, en termes relatius, càlida i humida des de l'agost fins l'abril, i fresca i també humida des de l'abril fins l'agost. b) L'alteració -per orografia i contrast tèrmic- del camp de pressió, tot apareguent nombroses 'meso-altes' a sobrevent de les muntanyes i, sobre tot, 'meso-baixes' a sotavent. Aquestes, les meso-baixes, tenen una freqüència realment enorme, centenars cada any dins la conca de la Mediterrània occidental (INM, "Boletín PEMMOC").


Figura 2. Formació de mesobaixes de sotavent

La fig. 2 il.lustra la formació de baixes a sotavent de les muntanyes, en relació al vent que bufa a nivell mitjà. La densitat de 'creus' indica la freqüència relativa del fenòmen. Les nombroses depressions mesoscalars superficials mediterrànies no sempre impliquen 'mal temps', però sempre alteren la distribució de vents i núvols (baixos) i fins i tot en formen.

Ambdós efectes directes actúen com a contribució en la generació de les manifestacions més espectaculars de la peculiaritat meteorològica mediterrània, que són, probablement, els forts vents locals, com la Tramuntana, les depressions intenses, els gran aiguats i les 'rissagues'.

ELS VENTS LOCALS.

Les 'meso-baixes' i les 'meso-altes' mediterrànies juguen un paper clau en la gènesi i intensificació dels vents locals mediterranis. Intuia Fontserè (1929) aquest paper de les petites altes i baixes orogràfiques en la gènesi d'aquests vents, quan reivindicava la necessitat d'una anàlisi més fina que l'habitual per tal de diagnosticar i preveure certs vents locals, com els Llevants de la costa catalana. La tècnica de l'anàlisi mesoscalar -assatjada p. ex. per Tomàs (1966) i posada en pràctica per nosaltres- va millorar molt el diagnòstic dels vents mediterranis (C.Ramis 1980, A.Jansà 1980). Com que les petites pertorbacions mediterrànies tenen un fort lligam geogràfic, també els vents locals tenen lligams geogràfics estrets i personalitat i nom propis. La figura 3 il.lustra el model conceptual modern per a la Tramuntana (A.Jansà 1987, J.Campins et al. 1995): l'accelerador del més important dels vents locals mediterranis, al que els pares de la meteorologia regional ja havien dedicat singulars esforços (J.M.Jansà 1933, E.Fontserè 1950), és la meso-alta orogràfica generada pel Pirineu (Bessemoulin et al. 1993).

LES DEPRESSIONS INTENSES.

Quan una pertorbació de nivells alts -com ho és una anomalia positiva de vorticitat- pot acoblar-se a una depressió superficial prèvia, es produeix una ciclogènesi -desenvolupamnet ciclònic- ràpida i profunda. Les depressions superficials poden actuar, doncs, com a catalitzadores de depressions intenses, amb mal temps generalitzat. Aquesta idea de la ciclogènesi mediterrània en dos temps ha estat molt repetida, malgrat i que amb matisacions, dins la literatura, molt abundosa, sobre la ciclogènesi mediterrània, tant antigament (Bergeron 1928), com recent (Radinovic 1987, A.Jansà el al. 1994). Resulta que la Mediterrània occidental presenta la major concentració mundial de depressions importants (Pettersen 1956), amb localitzacions ben definides, que són els prolífics nius mediterranis dels germens ciclònics que són les meso-baixes orogràfiques (o tèrmiques).


Figura 3. Model conceptual per a la tramuntana

ELS GRAN AIGUATS.

Malgrat i que els vents locals i les depressions intenses són fenòmens prou específics de la Mediterrània i prou especatuculars, tal vegada siguin els gran aiguats, preferentment tardorencs, la manifestació més abrumadora de la peculiaritat meteorològica mediterrània. Curiosament, ni E.Fontserè, ni J.M.Jansà no hi van dedicar gran atenció al tema. Tal vegada la incidència -al menys social- del fenòmen hagi augmentat als darrers temps.

Avui consideram que els ingredients més significatius del aiguats mediterranis són:

Necessaris:

-Aire 'càlid' i humit a nivell baix (aire mediterrani d'agost a abril, amb frontera vertical fràgil) i aire 'fred' a nivell alt (inestabilitat)

-Mecanisme d'ascens forçat des de baix (frontera tèrmica-dinàmica, orografia) i d'alimentació (d'aire càlid-humit, també des de baix)

-Absència de forçament descendent a nivell alt.

Favorables:

-Entrada i mescla d'aire africà (rescalfament de l'aire mediterrani)

-Depressió superficial, que tot organitzant la circu-lació, proporciona mecanismes efectius d'alimentació (corrent càlid-humit) i ascens (a la frontera tèrmica-dinàmica d'atac de dit corrent)

-Forçament ascendent a nivell alt (tàlveg o 'gota freda')

Gràficament apareix esquematizada la situación de grans ruixats a la figura 4. Vegeu cóm són importants tant la singularitazció d'una massa d'aire mediterrània, la seva organització en corrent d'atac i alimentació, p. ex. per una meso-baixa (aquesta darrea idea ja fou anticipada per Linés, 1974).


Figura 4. Formació de grans aiguats

'RISSAGUES'

Les 'rissagues', que són 'seiches' forçades per un excitador inicialment atmosfèric, en condicions de ressonància, amb variacions de nivell de la mar de fins a 2,5 metres en determinats ports, com el de Ciutadella de Menorca, també es poden considerar una manifestació específica de la Meteorologia mediterrània: l'excitador que les genera són les oscil.lacions de pressió que fa possible la repercusió d'ones gravitatòries a l'atmòsfera lliure sobre una capa d'inversió, que ailla un aire mediterrani diferenciat estiuenc, relativament fresc i humit, de l'aire africà tòrrit i sec (Ramis i Jansà 1983).

CONSIDERACIO FINAL

El marc meteorològic de les 'rissagues' és el mateix que el dels aiguats més típicament mediteranis. La diferència és el perfil tèrmic vertical. Aquest mateix marc, amb un perfil vertical intermedi o diferent, no hauria de donar una resposta espectacular.

D'altra banda, tanmateix, també el mateix marc, si en nivells alts hi ha una pertorbació ciclònica capaç d'acoblar-se a la de nivells baixos, pot degenerar en ciclogènesi intensa i depressió profunda, amb mal temps -pluja i vent- generalitzats.

Així, situacions semblants poden resultar en no res o en un variat ventall de manifestacions violentes, per detalls aparentment petits. El sistema atmosfèric mediterrani és capriciós, bastant caótic i encara massa impredictible. Malgrat i que s'ha avançat molt des de fa uns anys (p. ex., A.Jansà 1983), fa falta aprofondir més en la meteorologia mediterrània per a continuar retallant la seva impredictibilitat.

 

REFERENCIES

BERGERON, T., 1928: Uber die dreidimensional verknüp wende wetter analyse, Geoph.Publikasjoner, Oslo.

BESSEMOULIN, P., P.BOUGEAULT, A.GENOVES, A.JANSA i D.PUECH, 1993: Mountain Pressure Drag during PYREX, Beitr.Phys.Atmosph., 66, 305-325.

CAMPINS, J., A,JANSA, B.BENECH, E.KOFFI i P.BESSEMOULIN, 1995: PYREX Observation and Model Diagnosis of the Tramontane Wind, Meteorol.Atmos.Phys, 56, 209-228.

FONTSERE, E., 1929: Die 'Llevants' der Katalanischen Küste, Beitr.Phys.Atmosph., 15, 55-60.

FONTSERE, E., 1932: Condicions climatològiques de les costes occidental de la Mediterrània, i en particular de les terres costeres catalanes, Notes d'Estudi, nº49, Servei Meteorològic de Catalunya.

FONTSERE, E., 1950: La Tramuntana empodanesa i el Mestral del golf de St Jordi, Institució Patxot, Ginebra.

INM (Instituto Nacional de Meteorología), des de 1991: Boletín PEMMOC, catálogo periódico de ciclones y fenómenos adversos en el Mediterráneo occidental, semestral, Centre Meteorològic de Balears (INM), Palma.

LINES, A., 1974: Situaciones sinópticas típicas de lluvias torrenciales en el sudeste español, Coloquio sobre problemas de meteorología agrícola, Asoc.Esp. para el progreso de las Ciencias, Madrid.

JANSA, A., 1980: Alteraciones a mesoscala del campo de presiones en el Mediterráneo occidental, XI Jornadas Científicas-I Congreso de Meteorología Mediterránea, 71-98, AME, Palma-Madrid.

JANSA, A., 1983: La metetorologia mediterrània: objecte i projecte d'investigació, Estudis i propostes tècniques per al desenvolupament de la política tecnològica i energètica del Govern de la Generalitat, 373-383, Generalitat de Catalunya.

JANSA, A., 1987: Distribution of the Mistral: a satellite observation, Meteorol.Atmos.Phys., 36, 201-214

JANSA, A., A.GENOVES, M.A.PICORNELL, J.CAMPINS, D.RADINOVIC i P.ALPERT, 1994: Mediterranean cyclones: subject of a WMO project, The Life Cycle of Extratropical Cyclones, vol2, 26-31, Bergen.

JANSA, J.M., 1933: Contribución al estudio de la Tramontana en Menorca, SMN (INM) Serie A nº3.

JANSA, J.M., 1959: La masa de aire mediterréno, Rev.Geofísica, 18, 35-50.

JANSA, J.M., 1961: Nociones de climatología general y de Menorca, Imp. Sintes, Maó.

JANSA, J.M., 1966: Meteorologia del Mediterráneo occidental, Tercer Ciclo de Conferencias, Serie A, nº43, INM.

PETTERSEN, S., 1956: Weather Analysis and Forecasting, McGraw-Hill, New York.

RADINOVIC, D., 1987: Mediterranean cyclones and their influence on the weather and climate, WMO, PSMP Rep.Ser. Nº24.

RAMIS, C., 1980: Frecuencia y diagnóstico de temporales con la ayuda de análisis a mesoscala en el Mediterráneo occidental, XI Jornadas Científicas-I Congreso de Meteorología Mediterránea, 109-136, AME, Palma-Madrid.

RAMIS, C., i A.JANSA, 1983: Condiciones meteorológicas simultáneas a la aparición de oscilaciones de nivel del mar de amplitud extraordinaria en el Mediterráneo occidental, Rev.Geofísica, 39, 35-42.

TOMAS, A., 1966: Temporales de 'Llevant', Tercer Ciclo de Conferencias, Serie A, nº43, INM.

Tethys > núm. 0 > articles > article 2