|
Tethys
> núm. 0 > articles
> article 2
PECULIARITATS
METEOROLÒGIQUES DE
LA MEDITERRANIA OCCIDENTAL
Agustí
Jansà Clar
Centre Meteorològic Territorial de les Balears (INM)
E-07071 Palma de Mallorca
ELS
FACTORS GEOGRAFICS I ELS EFECTES DIRECTES.
Quant
a la meteorologia, "la Mediterrània occidental és un racó endimoniadament
original, massa autàrquic, massa particular i massa complicat"
(J.M.Jansà, 1966). Aquesta originalitat, autarquia, particularitat,
complexitat, a qués es deuen?, cóm es manifesten?
La
principal raó de la peculiaritat meteorològica de la Mediterrània
és la seva singularitat geogràfica. D'una banda, la regió es troba
situada en una doble cruïlla, entre el món sub-tropical i l'extra-tropical
i entre l'oceà atlàntic i les masses continentals Euroasiàtica i
Africana. D'altra banda, la regió, ella mateixa, és extraordinariament
ben definida: una mar gairebé tancada i envoltada de muntanyes.
E.Fontserè (1932) havia expresat d'alguna manera aquesta doble idea,
que queda gràficament sintetitzada a la fig.1, adaptada de J.M.Jansà
(1961).
Figura
1. El cosmos mediterrani (idea J.M.Jansà, 1961)
La
peculiar fisiografia mediterrània és el determinant de dos efectes
directes: a) La relativa estagnació de l'aire, tot formant-se una
massa mediterrània (J.M.Jansà 1959), físicament diferenciada, sobre
toto als nivells més baixos, que resulta, en termes relatius, càlida
i humida des de l'agost fins l'abril, i fresca i també humida des
de l'abril fins l'agost. b) L'alteració -per orografia i contrast
tèrmic- del camp de pressió, tot apareguent nombroses 'meso-altes'
a sobrevent de les muntanyes i, sobre tot, 'meso-baixes'
a sotavent. Aquestes, les meso-baixes, tenen una freqüència realment
enorme, centenars cada any dins la conca de la Mediterrània occidental
(INM, "Boletín PEMMOC").
Figura 2. Formació de mesobaixes de sotavent
La
fig. 2 il.lustra la formació de baixes a sotavent de les muntanyes,
en relació al vent que bufa a nivell mitjà. La densitat de 'creus'
indica la freqüència relativa del fenòmen. Les nombroses depressions
mesoscalars superficials mediterrànies no sempre impliquen 'mal
temps', però sempre alteren la distribució de vents i núvols (baixos)
i fins i tot en formen.
Ambdós
efectes directes actúen com a contribució en la generació de les
manifestacions més espectaculars de la peculiaritat meteorològica
mediterrània, que són, probablement, els forts vents locals, com
la Tramuntana, les depressions intenses, els gran aiguats i les
'rissagues'.
ELS
VENTS LOCALS.
Les
'meso-baixes' i les 'meso-altes' mediterrànies juguen un paper clau
en la gènesi i intensificació dels vents locals mediterranis. Intuia
Fontserè (1929) aquest paper de les petites altes i baixes orogràfiques
en la gènesi d'aquests vents, quan reivindicava la necessitat d'una
anàlisi més fina que l'habitual per tal de diagnosticar i preveure
certs vents locals, com els Llevants de la costa catalana. La tècnica
de l'anàlisi mesoscalar -assatjada p. ex. per Tomàs (1966) i posada
en pràctica per nosaltres- va millorar molt el diagnòstic dels vents
mediterranis (C.Ramis 1980, A.Jansà 1980). Com que les petites pertorbacions
mediterrànies tenen un fort lligam geogràfic, també els vents locals
tenen lligams geogràfics estrets i personalitat i nom propis. La
figura 3 il.lustra el model conceptual modern per a la Tramuntana
(A.Jansà 1987, J.Campins et al. 1995): l'accelerador del més important
dels vents locals mediterranis, al que els pares de la meteorologia
regional ja havien dedicat singulars esforços (J.M.Jansà 1933, E.Fontserè
1950), és la meso-alta orogràfica generada pel Pirineu (Bessemoulin
et al. 1993).
LES
DEPRESSIONS INTENSES.
Quan
una pertorbació de nivells alts -com ho és una anomalia positiva
de vorticitat- pot acoblar-se a una depressió superficial prèvia,
es produeix una ciclogènesi -desenvolupamnet ciclònic- ràpida i
profunda. Les depressions superficials poden actuar, doncs, com
a catalitzadores de depressions intenses, amb mal temps generalitzat.
Aquesta idea de la ciclogènesi mediterrània en dos temps ha estat
molt repetida, malgrat i que amb matisacions, dins la literatura,
molt abundosa, sobre la ciclogènesi mediterrània, tant antigament
(Bergeron 1928), com recent (Radinovic 1987, A.Jansà el al. 1994).
Resulta que la Mediterrània occidental presenta la major concentració
mundial de depressions importants (Pettersen 1956), amb localitzacions
ben definides, que són els prolífics nius mediterranis dels germens
ciclònics que són les meso-baixes orogràfiques (o tèrmiques).
Figura 3. Model conceptual per a la tramuntana
ELS
GRAN AIGUATS.
Malgrat
i que els vents locals i les depressions intenses són fenòmens prou
específics de la Mediterrània i prou especatuculars, tal vegada
siguin els gran aiguats, preferentment tardorencs, la manifestació
més abrumadora de la peculiaritat meteorològica mediterrània. Curiosament,
ni E.Fontserè, ni J.M.Jansà no hi van dedicar gran atenció al tema.
Tal vegada la incidència -al menys social- del fenòmen hagi augmentat
als darrers temps.
Avui
consideram que els ingredients més significatius del aiguats mediterranis
són:
Necessaris:
-Aire
'càlid' i humit a nivell baix (aire mediterrani d'agost a abril,
amb frontera vertical fràgil) i aire 'fred' a nivell alt (inestabilitat)
-Mecanisme
d'ascens forçat des de baix (frontera tèrmica-dinàmica, orografia)
i d'alimentació (d'aire càlid-humit, també des de baix)
-Absència
de forçament descendent a nivell alt.
Favorables:
-Entrada
i mescla d'aire africà (rescalfament de l'aire mediterrani)
-Depressió
superficial, que tot organitzant la circu-lació, proporciona mecanismes
efectius d'alimentació (corrent càlid-humit) i ascens (a la frontera
tèrmica-dinàmica d'atac de dit corrent)
-Forçament
ascendent a nivell alt (tàlveg o 'gota freda')
Gràficament
apareix esquematizada la situación de grans ruixats a la figura
4. Vegeu cóm són importants tant la singularitazció d'una massa
d'aire mediterrània, la seva organització en corrent d'atac i alimentació,
p. ex. per una meso-baixa (aquesta darrea idea ja fou anticipada
per Linés, 1974).
Figura 4. Formació de grans aiguats
'RISSAGUES'
Les
'rissagues', que són 'seiches' forçades per un excitador inicialment
atmosfèric, en condicions de ressonància, amb variacions de nivell
de la mar de fins a 2,5 metres en determinats ports, com el de Ciutadella
de Menorca, també es poden considerar una manifestació específica
de la Meteorologia mediterrània: l'excitador que les genera són
les oscil.lacions de pressió que fa possible la repercusió d'ones
gravitatòries a l'atmòsfera lliure sobre una capa d'inversió, que
ailla un aire mediterrani diferenciat estiuenc, relativament fresc
i humit, de l'aire africà tòrrit i sec (Ramis i Jansà 1983).
CONSIDERACIO
FINAL
El
marc meteorològic de les 'rissagues' és el mateix que el dels aiguats
més típicament mediteranis. La diferència és el perfil tèrmic vertical.
Aquest mateix marc, amb un perfil vertical intermedi o diferent,
no hauria de donar una resposta espectacular.
D'altra
banda, tanmateix, també el mateix marc, si en nivells alts hi ha
una pertorbació ciclònica capaç d'acoblar-se a la de nivells baixos,
pot degenerar en ciclogènesi intensa i depressió profunda, amb mal
temps -pluja i vent- generalitzats.
Així,
situacions semblants poden resultar en no res o en un variat ventall
de manifestacions violentes, per detalls aparentment petits. El
sistema atmosfèric mediterrani és capriciós, bastant caótic i encara
massa impredictible. Malgrat i que s'ha avançat molt des de fa uns
anys (p. ex., A.Jansà 1983), fa falta aprofondir més en la meteorologia
mediterrània per a continuar retallant la seva impredictibilitat.
REFERENCIES
BERGERON,
T., 1928: Uber die dreidimensional verknüp wende wetter analyse,
Geoph.Publikasjoner, Oslo.
BESSEMOULIN,
P., P.BOUGEAULT, A.GENOVES, A.JANSA i D.PUECH, 1993: Mountain Pressure
Drag during PYREX, Beitr.Phys.Atmosph., 66, 305-325.
CAMPINS,
J., A,JANSA, B.BENECH, E.KOFFI i P.BESSEMOULIN, 1995: PYREX Observation
and Model Diagnosis of the Tramontane Wind, Meteorol.Atmos.Phys,
56, 209-228.
FONTSERE,
E., 1929: Die 'Llevants' der Katalanischen Küste, Beitr.Phys.Atmosph.,
15, 55-60.
FONTSERE,
E., 1932: Condicions climatològiques de les costes occidental
de la Mediterrània, i en particular de les terres costeres catalanes,
Notes d'Estudi, nº49, Servei Meteorològic de Catalunya.
FONTSERE,
E., 1950: La Tramuntana empodanesa i el Mestral del golf de St
Jordi, Institució Patxot, Ginebra.
INM
(Instituto Nacional de Meteorología), des de 1991: Boletín PEMMOC,
catálogo periódico de ciclones y fenómenos adversos en el Mediterráneo
occidental, semestral, Centre Meteorològic de Balears (INM),
Palma.
LINES,
A., 1974: Situaciones sinópticas típicas de lluvias torrenciales
en el sudeste español, Coloquio sobre problemas de meteorología
agrícola, Asoc.Esp. para el progreso de las Ciencias, Madrid.
JANSA,
A., 1980: Alteraciones a mesoscala del campo de presiones en el
Mediterráneo occidental, XI Jornadas Científicas-I Congreso de
Meteorología Mediterránea, 71-98, AME, Palma-Madrid.
JANSA,
A., 1983: La metetorologia mediterrània: objecte i projecte d'investigació,
Estudis i propostes tècniques per al desenvolupament de la política
tecnològica i energètica del Govern de la Generalitat, 373-383,
Generalitat de Catalunya.
JANSA,
A., 1987: Distribution of the Mistral: a satellite observation,
Meteorol.Atmos.Phys., 36, 201-214
JANSA,
A., A.GENOVES, M.A.PICORNELL, J.CAMPINS, D.RADINOVIC i P.ALPERT,
1994: Mediterranean cyclones: subject of a WMO project, The Life
Cycle of Extratropical Cyclones, vol2, 26-31, Bergen.
JANSA,
J.M., 1933: Contribución al estudio de la Tramontana en Menorca,
SMN (INM) Serie A nº3.
JANSA,
J.M., 1959: La masa de aire mediterréno, Rev.Geofísica, 18,
35-50.
JANSA,
J.M., 1961: Nociones de climatología general y de Menorca,
Imp. Sintes, Maó.
JANSA,
J.M., 1966: Meteorologia del Mediterráneo occidental, Tercer
Ciclo de Conferencias, Serie A, nº43, INM.
PETTERSEN,
S., 1956: Weather Analysis and Forecasting, McGraw-Hill,
New York.
RADINOVIC,
D., 1987: Mediterranean cyclones and their influence on the weather
and climate, WMO, PSMP Rep.Ser. Nº24.
RAMIS,
C., 1980: Frecuencia y diagnóstico de temporales con la ayuda de
análisis a mesoscala en el Mediterráneo occidental, XI Jornadas
Científicas-I Congreso de Meteorología Mediterránea, 109-136,
AME, Palma-Madrid.
RAMIS,
C., i A.JANSA, 1983: Condiciones meteorológicas simultáneas a la
aparición de oscilaciones de nivel del mar de amplitud extraordinaria
en el Mediterráneo occidental, Rev.Geofísica, 39,
35-42.
TOMAS,
A., 1966: Temporales de 'Llevant', Tercer Ciclo de Conferencias,
Serie A, nº43, INM.
Tethys
> núm. 0 > articles
> article 2
|
