Associació Catalana
de Meteorologia

TETHYS, revista de meteorologia - Núm. 1    

Tethys > núm. 1 > articles > article 4

Tornados o Caps de Fibló(*) al Mediterrani Occidental

Miquel Gayà
Instituto Nacional de Meteorología. C. M. T. Illes Balears

1. Introducció
Els tornados han estat considerats fenòmens estranys en la nostra regió. Fujita (1973) no citava a Espanya com a regió en la que els tornados tinguessin alguna rellevància. No obstant, els tornados que s'han produït en els darrers 10 anys han causat gran interès en la comunitat científica (M. Gayà i A. Soliño (1996), M. Gayà et al. (1997), F. Martín et al (1995)) i han demostrat que els tornados tenen una presència important a les regions del Llevant espanyol i, molt especialment, a les Illes Balears.

El National Severe Storm Forecast Center d'EUA defineix com a tempesta severa aquella que produeix al menys una de les tres manifestacions següents: tornado, pedra superior a 3/4 de polzada (~2 cm) o ràfegues de vent superior als 50 kt (~90 km/h). Algunes ràfegues de vent estan prou concentrades espacialment (esclafits) i poden fer tant de mal com un tornado. De vegades, ambdós fenòmens es poden donar en una mateixa tempesta (proximitat espacial i temporal). Una detallada observació de camp pot, la major part dels casos, discriminar el tipus de fenomen que s'ha produït (figura 1). Una trajectòria llarga i relativament estreta, amb desperfectes convergents, serà deguda molt probablement a un tornado. Contràriament, una curta i ampla senda distribuïda divergentment, serà un esclafit o un microfront de sortida de la tempesta.No obstant això, poden identificar-se veritables tornados immersos en una descendència violenta o, com a conseqüència d'ella, generar-se un gustnado.

En altres ocasions, tornados febles (amb velocitats inferiors als 120 km/h) poden passar inadvertits o produir escassos desperfectes que no permeten la seva verificació (o amb velocitats molt més altes en el cas de mànegues o trombes marines)

2. Una aproximació climatològica
Els fenòmens estranys requereixen d'una sèrie de dades especialment llarga. L'estabilitat climatològica dels tornados s'ha quantificat en uns 35 anys per EUA (Schaefer J.T. y R. L. Livigston, 1990). La sèrie que s'ha fet servir aquí només cobreix el període 1989-1997. Amb tot, algunes característiques ja poden ésser advertides.

2.1 Tornados en temps històrics
Els tornados han estat citats poques vegades. C.Clerghorn (1751), adverteix la presència freqüent de remolins i tempestes a la tardor i diu que les trombes marines de vegades arriben a tocar la costa menorquina. F. Weyler (1855), diu que les trombes es presenten certs anys i a la primavera. Altres fonts escrites esmenten els desperfectes ocasionats i el recorregut d'un tornado concret (figura 2). M. Grimalt (1992) només esmenta 10 tornados a Mallorca, dels quals 6 són anteriors a l'any 1900. Aquest tipus de documentació suggereix que els tornados han estat d'una raresa relativament comuna a la nostra regió tot i ser considerats, encara avui dia, com a pertanyents a altres latituds. Així mateix, les referències citades situen el major nombre de casos entre els mesos que van de l'agost al novembre.

2.2 Tornados en els darrers anys
El vent ha estat el factor de severitat considerat. Només a les Balears s'han produït vint-i-tres tornados en el període 1989 - setembre de 1997 en 16 dies diferents. Això vol dir que tres dies van enregistrar més d'un tornado, 3 el 21 de setembre de 1994, 2 el 4 de juliol de 1995 i el 12 de setembre de 1996 es van produir cinc tornados (i sis entre les 20 hores de l'11 i les 7 del dia 12).

Tots els tornados dels que s'han realitzat estudis de camp han estat ciclònics.

2.2.1 Distribució geogràfica
La figura 3 mostra la trajectòria dels tornados esdevinguts a les Balears durant el període 1989-setembre de 1997. Les "Y" representen els llocs on es té constància de l'ocurrència d'un tornado o tromba marina. En aquest cas, la informació disponible, no contempla la direcció de la trajectòria ni la seva longitud (5 casos). La distribució geogràfica mostra una certa tendència a la presència de tornados en zones amb alta densitat de població (tret de Palma). Pel contrari, els municipis amb escassa urbanització tenen, en general, una menor o nul·la presència tornàdica. Aquest fet també ha estat observat per Grazulis (1990) que també adverteix que la intensitat del tornado s'accentua a les zones urbanes. Un cas és especialment rellevant: el tornado de Ciutadella-Ferreries (08/10/1992) no va afectar cap nucli de població i la seva trajectòria va ser, en gran mesura, per sobre d'una pinar. La fotografia 1 mostra una imatge de la zona captada des d'un vol de la Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral del Govern Balear. El vol es va efectuar a 10.500 peus d'altitud i tres anys després de l'ocurrència del tornado. Tot i el temps transcorregut, els efectes havien estat tan importants que encara eren ben visibles. La línia discontinua mostra la regió escombrada pel tornado (vegis la diferent tonalitat del sòl) i, puntejada, la zona que suposadament va travessar i que no està clarament identificada. La fotografia 2 presenta l'estat de la pinar en el punt de la imatge 1 senyalat amb el símbol (+) i va ser captada des d'helicòpter en els dies posteriors al succés. La imatge posa de manifest com la vora dreta de la trajectòria té una intensitat més alta en els tornados amb gir ciclònic.

Pel que fa a la longitud de la trajectòria, els tornados han presentat un recorregut obligatòriament limitat pel marc geogràfic del territori de referència. A la figura 3 s'aprecia com una bona part dels tornados han tengut un punt d'inici marítim o molt pròxim a la costa. Fins i tot algun, com per exemple el cas de Cala Vedella (Eivissa), ha tengut també el punt d'enlairament damunt la mar.

La longitud de la trajectòria (figura 4), mesurada linealment des del punt inicial (touchdown ) fins el punt de sortida (liftoff) presenta una longitud mesurada de 6.0 km, semblant a la trobada, en el període 1975-1991, por Turner i Snow per a l'estat d'Indiana (EUA), 5.7 km i igualment similar a la trobada per Dessens i Turner per a França, que va ser de 8.5 km. La majoria dels tornados van mostrar un recorregut inferior als 6 Km i només 2 van superar els 12 km. 

2.2.2. Distribució temporal
Les tempestes que han generat tornado s'han produït en els mesos que van de juny a novembre. La distribució al llarg de l'any es mostra a la figura 5. Es pot apreciar com la freqüència de tornados té una màxim durant el mes de setembre (~50% entre setembre i octubre) i com, durant el període considerat (1988- set. 1997), en els mesos que van de desembre a març no se'n va presentar cap cas. És important de resaltar que en menys de 24 hores es van produir 6 tornados pel setembre de 1996. Les referències de tornados anteriors al període considerat mostren una tendències semblants, si bé existeix documentació de tornados al mes de gener, sobretot a l'Illa de Menorca.

Si es té en compte la distribució estacional de les trombes marines en el mateix període, la distribució, segueix essent més rellevant en els mesos que van de setembre a novembre (~60%).

La distribució observada a les Illes Balears es marcadament diferent a la observada als EUA que presenta un màxim durant els mesos de la primavera (Garinger L. P. y K. R. Knupp, 1990) i s'assembla més a la mostrada a França (Dessens J. i J. T. Snow, 1989), especialment quan es focalitza l'atenció en la regió mediterrània.

Per tal de mostrar l'influència de l'escalfament diürn i la seva repercussió en la gènesi de la tempesta, l'hora del succés s'ha reconvertit en hora solar normalitzada del lloc geogràfic (el dia té 12 hores de la sortida a la posta del Sol i 12 hores nocturnes). D'aquesta manera, la distribució horària en la que es presenta cadascun dels tornados es mostra a la figura 6a, on es veu com el període més freqüent és durant la tarda i les primeres hores de la nit. No obstant, si es considera el cas de les trombes marines (figura 6b), la distribució presenta dues característiques destacables: no existeix gran diferència entre la freqüència del matí i de la tarda. És a dir, no s'hi adverteix cap influència de l'escalfament solar, ni a les zones costaneres més pròximes. En segon lloc, no n'apareix cap cas a les hores nocturnes. L'explicació és obvia ja que de nit la detectabilitat del fenomen és extremadament escassa, tret que afecti alguna embarcació. Aquesta característica és present en el cas dels tornados amb molta menor incidència. En canvi, és important en el cas dels tornados febles, els efectes dels quals o poden passar desapercebuts o bé confondres amb els d'un esclafit o un front de ràfega. 

2.2.3. Intensitat dels tornados
L'escala Fujita (1981) atribueix una velocitat segons els efectes sobre les estructures i es abastament usada per tot el món. En els tornados i altres fenòmens severs en els que hi intervé el vent, l'escala es de sis punts, de 0 al 5.

Tot i la seva difusió, l'escala ha estat contestada a causa de la seva subjectivitat. D'alguna manera, cada investigador de camp valora la velocitat màxima segons un criteri particular. Les estructures mòbils són diferents a cada país tant en tipologia de les construccions com en el tipus de vegetació arbrada i de terres que la sustenten. Grazulis (1990) va requalificar un gran número d'F2 a F1 en considerar especificacions més concretes quant al número i qualitat dels desperfectes. Igualment, Ostby (1993) ha observat com la freqüència relativa dels tornados febles ha anat en augment al mateix temps que els forts disminuïen.

L'escala F s'ha aplicat per a l'estudi fotogramètric en el cas del tornado de l'Espluga de Francolí (Tarragona) amb acceptable coincidència.(Gayà M. y A. Redaño, 1996). Lamentablement, aquesta tècnica no ha pogut ser utilitzada en altres casos perquè no s'ha disposat d'imatges de vídeo o referències topogràfiques fiables, especialment en el cas de les trombes marines.

En el cas de les Illes Balears, la velocitat estimada segons els criteris que estableix l'escala Fujita es mostren a la figura 7a i té una distribució semblant a la que s'ha trobat en altres regions del món. Més de la meitat dels 18 tornados estudiats han tengut una intensitat feble (F0-F1), mentre que els tornados forts (F2-F3) han tengut una freqüència relativa lleugerament inferior al 50%. No s'ha detectat cap tornado violent (F4-F5).

Aquesta distribució de freqüències, segons la seva intensitat, s'ajusta millor a la que es troba a EUA quan es consideren tots els tornados (23 casos) si s'assigna un valor F0 a aquells tornados dels quals se'n desconoceix la seva intensitat. (figura 7b). En el cas de les Balears, aquesta actuació és raonable ja que un tornado significatiu (més gran o igual a F2) és difícil que passi desapercebut.

Amb tot, la freqüència relativa de tornados forts (F2-F3) és més gran a les Balears que la trobada per Livingston i Schaefer a EUA on se situa per la vora del 22% del total.

Les dades referents a l'amplada de la trajectòria són insuficients per tal de presentar cap tipus de conclusió. En termes generals, la majoria dels tornados han tengut una amplada màxima de la seva trajectòria de l'ordre de 150-250 metres. Com es pot apreciar en la fotografia 1, el tornado de Ciutadella-Ferreries (taxat com a F3) va tenir un amplitud considerable, de l'ordre de 800-1000 metres.

Pel que fa als desperfectes ocasionats per tots els tornados a les Illes Balears sobre les persones, cal celebrar que no hi hagi hagut cap desgràcia personal irreparable, i només alguns ferits. Per contra, els desperfectes materials han estat importants si bé difícilment quantificables econòmicament. El tornado de Ciutadella-Ferreries hauria pogut causar unes pèrdues d'uns pocs milions de pessetes mentre que, el tornado que va afectar la zona industrial de l'aeroport d'Eivissa, va superar els 500 milions. La taxació de les pèrdues materials en les zones rurals és difícil d'avaluar ja que no està difosa l'assegurança sobre les propietats i per l'escàs valor econòmic atribuït als boscos i zones arbrades (les assegurances agràries cobreixen fonamentalment les collites). Les zones turístiques de les illes també han estat afectades pels tornados i els desperfectes han estat igualment prou elevats. No obstant, cal tenir present que moltes instal·lacions no tenen una adequada resistència al vent. En canvi, la protecció davant d'una sinistralitat meteorològica és molt més alta, per la qual cosa els costos són molt més fàcilment avaluats.

En moltes ocasions, violents fronts de ràfega, esclafits i trombes marines, apareixen juntament amb grans pedregades. La fotografia 3 mostra com va quedar un avió lleuger després d'introduir-se dins d'una tempesta amb pedra que, en terra, va causar una tromba i un violent front de ràfega damunt l'aeroport de Palma i rodalia (ràfegues superiors als 110 km/h).

3. Conclusions 

  • Els tornados són relativament freqüents a l'àrea mediterrània, especialment a les Illes Balears. No s'aprecia cap augment en la freqüència (canvi climàtic) tret que s'ha fet més atenció en aquest tema en els darrers anys. Una adequada atenció faria, en altres regions mediterrànies, incrementar notablement les aparicions tornàdiques.
  • Els tornados a les Illes Balears són tan freqüents com en els estats de major incidència d'EUA.
  • La incidència és especialment notable en els mesos de setembre a novembre. La tendència general a presentar-se a les hores de la tarda i primeres de la nit s'ha vist emmascarada per dues situacions multi-tornàdics que han provocat una desviació cap a les hores nocturnes.
  • Segons Dessens i Snow (1989), a França hi ha referències de quatre tornados violents des de 1965 per la qual cosa, la no presència fins a la data de cap tornado violent a la nostra regió, no ha de considerar-se com a impossible.
  • Si consideram els mesos de major incidència de tornados i trombes marines, setembre i octubre, i ho comparam amb el número de dies de tempesta d'aquests mateixos del mateix període, notam que al voltant d'un 9 % dels dies de tempesta han coincidit amb algun del fenòmens esmentats. La proporció augmenta en considerar els esclafits i els fronts de ràfega severs. Aquesta alta severitat durant els mesos de final d'estiu i de la tardor invita a reflexionar sobre quins mecanismes de defensa i, als professionals de la predicció meteorològica, a tractar de escurçar la distància entre el "fiat Dei Voluntas" dels nostres avantpassats i l'avís atinat.

(*) Cap de Fibló, Bufarut, Remolí, Terbolí, Trombes,etc. són sinònims d'un mateix fenomen. De vegades, aquestes paraules d'ús comú a certs llocs de parla catalana, fan creure erròniament que el fenomen és més local, més petit, més innocu que els vertaders" tornados, els "nord-americans".


REFERÈNCIES

Clerghorn G. An essay on the epidemical diseases in Minorca. Londres. (1751)

Dessens J. y J. T. Snow. Tornadoes in France. Weather and Forcasting, 4, 110-132 , 1989

Fujita T. T. Tornadoes around the World. Weatherwise , 27 , 56-62. 1973

Fujita T. T. Tornadoes and downburst in the context of generalized planetary scales. J. Atmos. Sci ., 38 , 1511-1534.1981

Garinger L. P. y K. R. Knupp, Seasonal tornado climatology for the Southeastern Inited States. The Tornado : its Structure, Dynamics, Prediction and Hazards. Amer. Geophys. Union. 445-452. 1990

Gayà M. y A. Soliño. Caps de fibló (trombas o tornados). Algunas observaciones recientes. III Simposio nacional de predicción del Instituto Nacional de Meteorología . INM Madrid 1996

Gayà M. y A. Redaño. El tornado de L'Espluga de Francolí. Medidas de campo y digitalización de imágenes. IV Simposio de Predicción del Instituto Nacional de Meteorología . INM Madrid

Gayà M., C. Ramis, R. Romero y C. Doswell III (1997). Tornadoes in the Balearic Islands. Meteorological setting. INM/WMO International Symposium on Cyclones and Hazardous Weather in the Mediterraneean. Palma de Mallorca, Spain. (en prensa)

Grazulis T. P. A 110-Year perspective of significant tornadoes. The Tornado : its Structure, Dynamics, Prediction and Hazards . Amer. Geophys. Union. 467-478. 1993

Grimalt M. Geografia del risc a Mallorca. Les inundacions .Tesis doctoral U.I.B. Institut d'Estudis Baleàrics, Palma 1992 , 360 pp

Livingston R. L. y J. T. Schaefer. County by county data on strong and violent tornadoes. 17 th Conference on severe local storms. Oct. 4-8. 1993 St Louis Missouri. Amer. Meteor. Soc. 6-9

Martín, F., L. de Esteban y R. Riosalido. Estudio del tornado de Sigüenza. STAP, nota técnica n 25. Instituto Nacional de Meteorología . Madrid. 1995.

Ostby F. The changing nature of tornado climatology. 17 th Conference on severe local storms. Oct. 4-8. 1993 St Louis Missouri. Amer. Meteor. Soc. 1-5

Schaefer J. T. y Richard L. Livingston. The stability of climatological tornado data. The Tornado: its Structure, Dynamics, Prediction and Hazards. Amer. Geophys. Union. 409-426. 1990

Turner K. D. y J. T. Snow. Indiana tornadoes revised: analysis of path data. 17 th Conference on severe local storms. Oct. 4-8. 1993 St Louis Missouri. Amer. Meteor. Soc. 42-45

Weyler F. Topografía fisico-médica de las Islas Baleares . Imp. P. J. Gelabert. Palma 1855

Tethys > núm. 1 > articles > article 4