Associació Catalana
de Meteorologia

TETHYS, revista de meteorologia - Núm. 2    

Tethys > núm. 2 > articles > article 9

Per què els meteoròlegs s'equivoquen?
Miquel Ballester i Cruelles
Expert de l'OMM, exsubdirector del Servei Meteorològic Nacional

Sovint sentim protestes d'hotelers i empresaris de turisme; els errors de predicció els han fet malbé. Altres vegades el malbé és més greu; ha implicat desgràcies personals per tempestes i torrentades. I, com és que s'equivoquen?. Se'n poden inferir culpes/disculpes?. Fugint de posicions maximalistes ("sempre s'equivoquen"/"mai no s'equivoquen"), presumtivament emocionals, cal examinar objectivament possibles causes dels errors. Serien atribuïbles a:

· El Meteoròleg
· El temps
· El sistema
· L'Institut Nacional de Meteorologia.

EL METEORÒLEG
Els meteoròlegs formen un cos nacional d'elit, amb bona forja universitària (llicenciatura o doctorat en física) i capacitació tècnica específica. Hi pertanyen professionals d'exepció: catedràtics i titulars d'Universitat (Madrid, Barcelona, Salamanca, Palma), experts de l'Organització Meteorològica Mundial, investigadors de Consell Superior d'Investigacions Científiques, etc. Recloent-nos als pronòstics del temps, i sense que sigui destriar el jull del blat, podem contemplar a la TV espanyola el ben conegut predictor que, cap allà als començalls dels novembres quan, després d'un desplaent i tempestuós octubre s'esdevé un estiuet de platja, sempre diu alló que "estas temperaturas elevadas no son normales en esta época del año"; evidenciant un cert desconeixement de la climatologia i del llenguatge: el terme "normal" fa referència a fenòmens que es repeteixen, com és cada any el cas. Suposades anomalies com aquesta s'escauen altres voltes a l'any, encara que ell sembla que no se n'adoni. També utilitza la paraula "noreste", inexistent en el diccionari castellà (el correcte és "nordeste"). La partició geogràfica del temps en Comunitats Autònomes, començant sistemàticament per Galícia, en lloc de les divisions orogràfico-hidrogràfiques naturals, nés una desviació científica que, per coronació epifonèmica, acaba amb el cantet indiscriminat de "baleares y canarias", aberració geofísica i meteorològica. Vull creure que aquesta falta d'escrúpol verbal no afecta la ponderada reflexió i estudi del temps que haurà de predir. Cal afegir que, així com abans el mapa previst era resultat d'un gran esforç i destresa personal, ara arriba perfectament elaborat, enviat i rebut del Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques, amb quantitat i validesa fiables per a uns 5 dies; ara tota la feina que s'ha de fer és interpretar-lo. Vull felicitar aquí les encertades prediccions emeses per les TV d'altres Comunitats Autònomes.

EL TEMPS
L'aparent disbarat de donar la culpa al temps forçaria una cert aexlicació. Aquest no sempre és igualment pronosticable. Es donen casos fàcils i difícils. N´és un exemple la nefasta situació de bloqueig, que e veu venir quan comença però no se sap mai quan acaba. És típica d'una configuració dipolar: baixes pressions al Sud mediterrani i altes al Nord. La circulació de l'aire és la contrària al rellotge en aquelles i en el seu sentit en aquestes.; donant així vents de llevant entremig que aturen l'entrada dels fronts nuvolosos i precipitants de ponent. La situació pot persistir dies i setmanes, i desaparèixer assus-suaxí. Pel contrari, l'anticicló estiuenc no se'n porta maldecaps en predir el bon temps.

EL SISTEMA
Perfilem la història en tres períodes:1r La segona meitat del segle XIX, on la Meteorologia és una especie de ciència natura, descriptiva. 2n La primera meitat del XX, on s'obre i creix com a ciència física. 3r La segona meitat del XX, quan les lleis físiques, expressades matemàticament, troben solució per càlcul automàtic. Queda pronosticat el moviment de l'aire mitjançant configuracions futures d'isolínies; aixó determina altres fenòmens associats. L'aforisme pel cas seria: "donau-me el camp futur de moviment i us diré el temps que farà". El grau de complexitat dels models matemàtics i la velocitat computacional han arribat a tal punt de perfecció que la Meteorologia Dinàmica pot figurar, sens hipèrbole, entre les ciències exactes. La concatenació amb altres branques (Física de núvols i precipitacions, Termodinàmica de l'aire, Electricitat atmosfèrica) donen suport a l'aplicació de l'aforisme. Emperò, ha tocat sostre?. En tot cas fa sòtil amb una nova doctrina científica anomenada "Dinàmica del Caos" que, precisament, va ser iniciada per un meteoròleg (E.N. Lorenz) i continuada enjondre (Matemàtica, Economia, Biologia). Mena d'impredictibilitat inherent al límit del determinisme matemàtic quedi constància aquí més com a testimoni sinzer d'una realitat teòrica que com a excusa fàcil o vàlida per fallences inexcusables en la predicció del temps.

L'NSTITUT NACIONAL DE METEOROLOGIA
Per Reial Decret 1129/78 té les comeses següents: "1)Dirigir, desenvolupar i coordinar les activitats meteorològiques de qualsevol naturalesa en l'àmbit nacional. 2) Representar les activitats meteorològiques en els organismes i àmbits internacionals". D'altra banda, els Membres de l'Organització Meteorològica Mundial són els Estats, i els seus "Representats Permanents" són els directors dels respectius Instituts o Serveis Meteorològics nacionals (articles 3 i 7 del Conveni de Washington i Regla 10 del Reglament General). En conseqüència, resulta indispensable que la perosna idònia per ocupar tan important càrrec compleixi els requisits de: 1) Dominar els aspectes científic, operatiu i tècnic-administratiu d'un servei meteorològic i, juntament amn l'experiència, conèixer bé els elements de coordinació de les activitats per exergir la direcció. 2) Saber del funcionament dels organismes internacionals que haurà d'atendre, dels procediments seguits en les reunions i del caràcter dels compromisos que s'hi contrauen; dominar llengües oficials dels mateixos i estar habituat a negociar i a establir relacions exteriors. Tant per aquest punt com l'anterior, gaudir d'un prestigi en la materia per poder-la dirigir a l'interior i representar dignament i eficaç l'Estat Membre que representa a l'exterior. Amb aquesta preparació són o han estat Directors de Serveis europeus i del món; Meteoròlegs que han vist coronada la seva vida professional amb la direcció, que sols l'han deixada en jubilar-se. D'entre ells recordam catedràtics (Sutton, Van Mieghem), acadèmics (Fedorov, Bjerknes), investigadors (Fjortoft, Mason) i tants altres. És aquest el cas d'Espanya ? No. Des de l'any 1977 els ministres de torn han anat canviant succesivament fins a nou (9!) vegades el Director general de l'Institut Nacional de Meteorologia, posant en el càrrec persones alienes a la professió, en sincronia amb les crisis governamentals o en canvis de legislatura. L'exemple més trist és el d'un ministre que va nomenar un cunyat seu, advocat, amb el qual vaig coincidir en una reunió internacional, a on li vaig oferir la meva ajuda per presentar-li altres directors que jo coneixia; pel meu escàndol em va dir que no importava, tanmateix no en sabia l'idioma. Ara coincidesc amb els senyors ministres: tots els Directors generals eren prescindibles. Però, si no ho eren, per què els llevaren ? i si ho eren, perquè els posaren. "De nihilo nihilum".

Tethys > núm. 2 > articles > article 9