Estudi climàtic de l’exponent “n” de les corbes IDF: aplicació per a la Península Ibèrica

DOI: 10.3369/tethys.2009.6.01

Tethys núm. 6 pàg.: 3 - 14

Resum

L’anàlisi de les precipitacions màximes se sol realitzar mitjançant les corbes IDF (Intensitat-Durada-Freqüència), que al seu torn es poden expressar com corbes IMM (Intensitats Mitjanes Màximes). En aquest treball hem desenvolupat un índex “n”, definit a partir de l’exponent que s’obté en ajustar les corbes climàtiques IDF a les corbes IMM. Aquest índex proporciona informació sobre la manera amb què s’assoleixen les precipitacions màximes en una determinada zona climàtica, atenent a la distribució temporal relativa de les intensitats màximes. A partir de l’anàlisi climàtica de l’índex “n”, a la Península Ibèrica es poden distingir grans zones caracteritzades per màxims de pluja d’origen més tempestuós (interior peninsular) i àrees caracteritzades per màxims de pluja d’origen més frontal (sud-oest, litoral atlàntic i litoral mediterrani). A més, aquestes àrees es poden subdividir més específicament segons la persistència de les precipitacions màximes.


Creative Commons License

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons.


Indexats a Scopus, Thomson-Reuters Emerging Sources Citation Index (ESCI), Scientific Commons, Latindex, Google Scholar, DOAJ, ICYT (CSIC)

Finançat parcialment per les Accions Complementàries CGL2007-29820-E/CLI, CGL2008-02804-E/, CGL2009-07417-E i CGL2011-14046-E del Ministeri de Ciència i Innovació del Govern d'Espanya