Estudi de la pedregada del 17 de setembre de 2007 al Pla d'Urgell. Segona part: anàlisi meteorològica

DOI: 10.3369/tethys.2009.6.06

Tethys núm. 6 pàg.: 83 - 103

Resum

El 17 de setembre de 2007 una forta pedregada va afectar la comarca del Pla d’Urgell amb pedres de més de 5 cm de diàmetre i 81 granímetres impactats, un fet inusual tenint en compte que les calamarsades típiques del setembre a la zona acostumen a ser de petit diàmetre i poca extensió (7 granímetres afectats de mitjana). La primera part de l’estudi (Farnell et al., 2009) s’ocupa dels efectes de la pedregada en superfície, a partir d’un extens treball de camp i de les dades obtingudes a partir dels granímetres presents a la zona. En aquesta segona part de l’estudi de la pedregada, s’analitza l’episodi des del punt de vista sinòptic i a través de les observacions registrades amb les diferents eines que disposa el Servei Meteorològic de Catalunya: imatges Meteosat, dades de la xarxa de radars i registres de llamps obtinguts amb la xarxa de detecció de descàrregues elèctriques atmosfèriques. A nivell sinòptic, destacar que l’episodi es va donar en unes condicions propenses a generar calamarsa/pedra a la zona, amb la presència d’un extens solc a nivells alts associat a una baixa a Escandinàvia. L’anàlisi de les imatges Meteosat indica que el nucli de tempesta que va produir la pedregada formava part d’un sistema convectiu de mesoescala. Originat al centre de la Península Ibèrica, es va desplaçar en sentit NE, afectant Catalunya a la tarda i desplaçant-se posteriorment al sud de França, on també va deixar fortes pedregades. L’estudi de les dades radar permet constatar la presència d’una organització de la tempesta en forma de ganxo en el moment de la pedregada. Malgrat això, aquesta tempesta no es pot definir com a supercèl·lula (no es detecta meso-cicló). D’altra banda, també s’observa que els màxims desenvolupaments verticals es van donar a la zona on es van detectar les pedres de mida més gran. Del seguiment de l’activitat elèctrica atmosfèrica de l’episodi, en destaquen les altes freqüéncies de llamps generades per la tempesta. Aquests resultats reforcen les conclusions de l’anàlisi d’imatges Meteosat i radar sobre el caràcter sever de la tempesta.


Creative Commons License

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons.


Indexats a Scopus, Thomson-Reuters Emerging Sources Citation Index (ESCI), Scientific Commons, Latindex, Google Scholar, DOAJ, ICYT (CSIC)

Finançat parcialment per les Accions Complementàries CGL2007-29820-E/CLI, CGL2008-02804-E/, CGL2009-07417-E i CGL2011-14046-E del Ministeri de Ciència i Innovació del Govern d'Espanya