Accidents de muntanya associats a fluxos del nord hivernals al Pirineu Mediterrani

El Pirineu Mediterrani, a l'extrem oriental de la serralada, és una àrea molt freqüentada. La seva cota màxima supera els 2900 m s.n.m. i molts pics superen els 2000 m s.n.m., amb un relleu arrodonit i una vegetació escassa sobre aquesta última cota. Una característica climàtica hivernal rellevant és l'ocurrència d'entrades sobtades d'aire fred amb vents violents del nord, la caiguda de les temperatures i valors d'índex de fred molt baixos. Aquestes adveccions s'estableixen després del pas d'un front fred nevós i, en conseqüència, hi ha un abundant transport de neu, tant nova com preexistent, que redueix notablement la visibilitat horitzontal. Les condicions postfrontals representen a cotes altes una seriosa amenaça per a les persones. L'examen realitzat mostra que els muntanyencs immersos en un ambient de visibilitat reduïda, vents forts i temperatures molt baixes poden desorientar-se ràpidament, patir congelacions i hipotèrmia i relliscar pel gel. La caracterització d'un conjunt d'accidents ocorreguts en aquest àmbit geogràfic, identificats a la premsa, ha mostrat en aquest treball que la fenomenologia associada a les adveccions septentrionals hivernals és un element de perill a tenir en consideració en l'avaluació dels riscos naturals en aquesta àrea. A més, el caràcter múltiple de mols dels successos insinua que la vulnerabilitat a aquests perills és elevada. L'anàlisi climatològica presentada suggereix que aquestes condicions no són rares a l'hivern, tot i que els sinistres més greus s'han registrat sota fluxos especialment forts i freds. Les conclusions extretes recomanen que les condicions meteorològiques descrites, anomenades localment torb, han de ser conegudes pels visitants d'aquestes muntanyes a l'hivern i la seva aparició anunciada als butlletins meteorològics, que al seu torn han de ser suficientment difosos a les zones de major afluència de turistes i muntanyencs.