Capa superficial atmosfèrica en un entorn coster: mesures en una torre de 100 m (El Arenosillo)

, , i

DOI: 10.3369/tethys.2012.9.05

pàg.: 43 - 51

Resum

Al sud-oest de la península Ibèrica es troba localitzada una torre de 100 m d'altura equipada amb instrumentació meteorològica en els nivells de 10, 50 i 100m. Les primeres observacions de temperatura, humitat relativa, vent (direcció i velocitat) i pressió es van registrar el 2009. A partir de les dades originals amb una resolució de 10 minuts, s'han calculat els valors horaris aplicant criteris de qualitat. Utilitzant aquests valors, s'han obtingut diversos paràmetres estadístics com percentils, màxims i mínims. A més, s'ha analitzat el règim de vents. Els primers 100 m de l'atmosfera mostren un increment de la temperatura amb l'altura, que podria estar associada a la freqüent ocurrència de condicions establement estratificades. En canvi, la humitat relativa presenta una lleugera tendència a disminuir o seguir amb valors semblants. Com era d'esperar, els valors de pressió mostren una tendència a disminuir amb l'altura. Les dades de vent presenten fluxos amb direccions semblants en les tres altures i un increment de la velocitat del vent. L'evolució diària de l'estabilitat d'estratificació atmosfèrica s'ha estimat utilitzant la temperatura potencial i la seva diferència entre nivells. Com a mitjana diària, a l'estiu el dia es pot dividir en 12 hores de barreja vertical i la resta d'inversió tèrmica. Els mesos més freds s'han trobat 15 hores d'estabilitat establement estratificada. Finalment, s'han analitzat períodes específics que representen els escenaris meteorològics típics d'aquesta regió, governada tant per processos sinòptics com de mesoescala. En aquests casos, l'estabilitat d'estratificació atmosfèrica s'ha estimat utilitzant la temperatura potencial i el Número de Richardson Global. Sota condicions de brisa o fluxos del NE, s'obté un patró diari de l'estabilitat d'estratificació atmosfèrica fortament influenciat per l'escalfament diürn i el refredament nocturn, similar al comportament que mostra la capa límit planetària. Al mateix temps, sota fluxos del SW-W o NW, l'evolució diària de la diferència de la temperatura potencial i del Número de Richardson Global no presenta un cicle diari clar, cosa que es podria atribuir a la influència de la capa límit marina.

Referències



Creative Commons License

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons.


Indexats a Scopus, Thomson-Reuters Emerging Sources Citation Index (ESCI), Scientific Commons, Latindex, Google Scholar, DOAJ, ICYT (CSIC)

Finançat parcialment per les Accions Complementàries CGL2007-29820-E/CLI, CGL2008-02804-E/, CGL2009-07417-E i CGL2011-14046-E del Ministeri de Ciència i Innovació del Govern d'Espanya



newnewnew