Substitució dels termòmetres mecànics per electrònics en un lloc d'estudi al Mediterrani i el seu impacte en la climatologia

DOI: 10.3369/tethys.2014.11.05

Resum

En les darreres dues dècades del segle XX, la major part de les xarxes meteorològiques van substituir els termòmetres mecànics tradicionals (habitualment situats dins una garita meteorològica) per termòmetres electrònics (sovint fora de la garita, amb un protector de plàstic). L'impacte d'aquest canvi instrumental en la climatologia de les temperatures màximes i mínimes diàries s'estudia aquí, mitjançant l'anàlisi d'onze anys de dades de dues estacions que han mesurat en paral·lel en un lloc d'estudi amb clima mediterrani. S'han detectat efectes estacionals en les temperatures màximes (cas de biaixos mensuals que van de -0.8ºC a + 1ºC), però aquestes variacions es compensen les unes a les altres en la mitjana anual. Les temperatures mínimes presenten un biaix de -0.75ºC, independentment de l'estació de l'any. Biaixos específics deguts als vents horitzontals i als fluxos turbulents de calor també han estat detectats i estudiats. Dues causes possibles del biaix climatològic s'han investigat: les condicions locals del vent i les respostes diferents dels sensors mecànics i electrònics a les fluctuacions turbulentes del flux de calor. Poden existir altres causes, però no s'han pogut avaluar aquí degut a la manca de dades per a fer-ho. Aquest treball mostra que, en el lloc d'estudi, substituir els termòmetres tradicionals pel moderns introdueix en les xarxes climatològiques una subestimació de les temperatures mínimes. Això suggereix que en indrets amb microclimes similars l'escalfament de l'atmosfera podria ser major que el registrat fins ara.

Referències

  • - Brunetti, M., Maugeri, M., i Nanni, T., 2000: Variations of Temperatures and Precipitation in Italy from 1866-1995, Theor Appl Climatol, 65, 165–174, doi: 10.1007/s007040070041.
  • - Brunetti, M., Maugeri, M., i Nanni, T., 2006: Temperature and precipitation variability in Italy in the last two centuries from homogenised instrumental Time Series, Int J Climatol, 26, 345–381, doi: 10.1002/joc.1251.
  • - Maugeri, M. i Nanni, T., 1998: Surface Air Temperature Variations: Recent Trends and an Update to 1993, Theor Appl Climatol, 61, 191–196, doi: 10.1007/s007040050063.
  • - Parker, D. E., 1994: Effects of Changing Exposure of Thermometers at Land Stations, Int J Climatol, 14, 1–31, doi: 10.1002/joc.3370140102.
  • - Peel, M. C., Finlayson, B. L., i McMahon, T. A., 2007: Updated world map of the Köppen-Geiger climate classification, Hydrol Earth Syst Sci, 11, 1633–1644, doi: 10.5194/hess-11-1633-2007.
  • - Peterson, C. P. i Easterling, D. R., 1994: Creation of homogeneous composite climatological reference series, Int J Climatol, 14, 671–679, doi: 10.1002/joc.3370140606.
  • - Simidichiev, D. A., 1986: Compendium of Lecture Notes on Meteorological Instruments for Training Class III and Class IV Meteorological Personnel Volume I. WMO Technical Publication No. 622, World Meteorological Organization, Geneva (CH).
  • - Stringer, E. T., 1972: Techniques of Climatology, W.H. Freeman and Company, San Francisco, CA (USA).
  • - Stull, R. B., 1988: An Introduction to Boundary Layer Meteorology, Kluwer Academic Publishers, Dordrecht (NL).
  • - WMO, 2008: Guide to Meteorological Instruments and Methods of Observations. WMO Technical Publication No. 8, World Meteorological Organization, Geneva (CH).



Creative Commons License

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons.


Indexats a Scopus, Thomson-Reuters Emerging Sources Citation Index (ESCI), Scientific Commons, Latindex, Google Scholar, DOAJ, ICYT (CSIC)

Finançat parcialment per les Accions Complementàries CGL2007-29820-E/CLI, CGL2008-02804-E/, CGL2009-07417-E i CGL2011-14046-E del Ministeri de Ciència i Innovació del Govern d'Espanya



newnewnew