Tethys > núm. 0 > articles > article 2

PECULIARITATS METEOROL�GIQUES DE
LA MEDITERRANIA OCCIDENTAL
Agust� Jans� Clar
Centre Meteorol�gic Territorial de les Balears (INM)
E-07071 Palma de Mallorca

ELS FACTORS GEOGRAFICS I ELS EFECTES DIRECTES.

Quant a la meteorologia, "la Mediterr�nia occidental �s un rac� endimoniadament original, massa aut�rquic, massa particular i massa complicat" (J.M.Jans�, 1966). Aquesta originalitat, autarquia, particularitat, complexitat, a qu�s es deuen?, c�m es manifesten?

La principal ra� de la peculiaritat meteorol�gica de la Mediterr�nia �s la seva singularitat geogr�fica. D'una banda, la regi� es troba situada en una doble cru�lla, entre el m�n sub-tropical i l'extra-tropical i entre l'oce� atl�ntic i les masses continentals Euroasi�tica i Africana. D'altra banda, la regi�, ella mateixa, �s extraordinariament ben definida: una mar gaireb� tancada i envoltada de muntanyes. E.Fontserè (1932) havia expresat d'alguna manera aquesta doble idea, que queda gr�ficament sintetitzada a la fig.1, adaptada de J.M.Jans� (1961).

Figura 1. El cosmos mediterrani (idea J.M.Jans�, 1961)

La peculiar fisiografia mediterr�nia �s el determinant de dos efectes directes: a) La relativa estagnaci� de l'aire, tot formant-se una massa mediterr�nia (J.M.Jans� 1959), f�sicament diferenciada, sobre toto als nivells m�s baixos, que resulta, en termes relatius, c�lida i humida des de l'agost fins l'abril, i fresca i tamb� humida des de l'abril fins l'agost. b) L'alteraci� -per orografia i contrast t�rmic- del camp de pressi�, tot apareguent nombroses 'meso-altes' a sobrevent de les muntanyes i, sobre tot, 'meso-baixes' a sotavent. Aquestes, les meso-baixes, tenen una freq��ncia realment enorme, centenars cada any dins la conca de la Mediterr�nia occidental (INM, "Bolet�n PEMMOC").

Figura 2. Formaci� de mesobaixes de sotavent

La fig. 2 il.lustra la formaci� de baixes a sotavent de les muntanyes, en relaci� al vent que bufa a nivell mitj�. La densitat de 'creus' indica la freq��ncia relativa del fen�men. Les nombroses depressions mesoscalars superficials mediterr�nies no sempre impliquen 'mal temps', per� sempre alteren la distribuci� de vents i n�vols (baixos) i fins i tot en formen.

Ambd�s efectes directes act�en com a contribuci� en la generaci� de les manifestacions m�s espectaculars de la peculiaritat meteorol�gica mediterr�nia, que s�n, probablement, els forts vents locals, com la Tramuntana, les depressions intenses, els gran aiguats i les 'rissagues'.

ELS VENTS LOCALS.

Les 'meso-baixes' i les 'meso-altes' mediterr�nies juguen un paper clau en la g�nesi i intensificaci� dels vents locals mediterranis. Intuia Fontserè (1929) aquest paper de les petites altes i baixes orogr�fiques en la g�nesi d'aquests vents, quan reivindicava la necessitat d'una an�lisi m�s fina que l'habitual per tal de diagnosticar i preveure certs vents locals, com els Llevants de la costa catalana. La t�cnica de l'an�lisi mesoscalar -assatjada p. ex. per Tom�s (1966) i posada en pr�ctica per nosaltres- va millorar molt el diagn�stic dels vents mediterranis (C.Ramis 1980, A.Jans� 1980). Com que les petites pertorbacions mediterr�nies tenen un fort lligam geogr�fic, tamb� els vents locals tenen lligams geogr�fics estrets i personalitat i nom propis. La figura 3 il.lustra el model conceptual modern per a la Tramuntana (A.Jans� 1987, J.Campins et al. 1995): l'accelerador del m�s important dels vents locals mediterranis, al que els pares de la meteorologia regional ja havien dedicat singulars esfor�os (J.M.Jans� 1933, E.Fontserè 1950), �s la meso-alta orogr�fica generada pel Pirineu (Bessemoulin et al. 1993).

LES DEPRESSIONS INTENSES.

Quan una pertorbaci� de nivells alts -com ho �s una anomalia positiva de vorticitat- pot acoblar-se a una depressi� superficial pr�via, es produeix una ciclog�nesi -desenvolupamnet cicl�nic- r�pida i profunda. Les depressions superficials poden actuar, doncs, com a catalitzadores de depressions intenses, amb mal temps generalitzat. Aquesta idea de la ciclog�nesi mediterr�nia en dos temps ha estat molt repetida, malgrat i que amb matisacions, dins la literatura, molt abundosa, sobre la ciclog�nesi mediterr�nia, tant antigament (Bergeron 1928), com recent (Radinovic 1987, A.Jans� el al. 1994). Resulta que la Mediterr�nia occidental presenta la major concentraci� mundial de depressions importants (Pettersen 1956), amb localitzacions ben definides, que s�n els prol�fics nius mediterranis dels germens cicl�nics que s�n les meso-baixes orogr�fiques (o t�rmiques).

Figura 3. Model conceptual per a la tramuntana

ELS GRAN AIGUATS.

Malgrat i que els vents locals i les depressions intenses s�n fen�mens prou espec�fics de la Mediterr�nia i prou especatuculars, tal vegada siguin els gran aiguats, preferentment tardorencs, la manifestaci� m�s abrumadora de la peculiaritat meteorol�gica mediterr�nia. Curiosament, ni E.Fontserè, ni J.M.Jans� no hi van dedicar gran atenci� al tema. Tal vegada la incid�ncia -al menys social- del fen�men hagi augmentat als darrers temps.

Avui consideram que els ingredients m�s significatius del aiguats mediterranis s�n:

Necessaris:

-Aire 'c�lid' i humit a nivell baix (aire mediterrani d'agost a abril, amb frontera vertical fr�gil) i aire 'fred' a nivell alt (inestabilitat)

-Mecanisme d'ascens for�at des de baix (frontera t�rmica-din�mica, orografia) i d'alimentaci� (d'aire c�lid-humit, tamb� des de baix)

-Abs�ncia de for�ament descendent a nivell alt.

Favorables:

-Entrada i mescla d'aire afric� (rescalfament de l'aire mediterrani)

-Depressi� superficial, que tot organitzant la circu-laci�, proporciona mecanismes efectius d'alimentaci� (corrent c�lid-humit) i ascens (a la frontera t�rmica-din�mica d'atac de dit corrent)

-For�ament ascendent a nivell alt (t�lveg o 'gota freda')

Gr�ficament apareix esquematizada la situaci�n de grans ruixats a la figura 4. Vegeu c�m s�n importants tant la singularitazci� d'una massa d'aire mediterr�nia, la seva organitzaci� en corrent d'atac i alimentaci�, p. ex. per una meso-baixa (aquesta darrea idea ja fou anticipada per Lin�s, 1974).

Figura 4. Formaci� de grans aiguats

'RISSAGUES'

Les 'rissagues', que s�n 'seiches' for�ades per un excitador inicialment atmosf�ric, en condicions de resson�ncia, amb variacions de nivell de la mar de fins a 2,5 metres en determinats ports, com el de Ciutadella de Menorca, tamb� es poden considerar una manifestaci� espec�fica de la Meteorologia mediterr�nia: l'excitador que les genera s�n les oscil.lacions de pressi� que fa possible la repercusi� d'ones gravitat�ries a l'atm�sfera lliure sobre una capa d'inversi�, que ailla un aire mediterrani diferenciat estiuenc, relativament fresc i humit, de l'aire afric� t�rrit i sec (Ramis i Jans� 1983).

CONSIDERACIO FINAL

El marc meteorol�gic de les 'rissagues' �s el mateix que el dels aiguats m�s t�picament mediteranis. La difer�ncia �s el perfil t�rmic vertical. Aquest mateix marc, amb un perfil vertical intermedi o diferent, no hauria de donar una resposta espectacular.

D'altra banda, tanmateix, tamb� el mateix marc, si en nivells alts hi ha una pertorbaci� cicl�nica capa� d'acoblar-se a la de nivells baixos, pot degenerar en ciclog�nesi intensa i depressi� profunda, amb mal temps -pluja i vent- generalitzats.

Aix�, situacions semblants poden resultar en no res o en un variat ventall de manifestacions violentes, per detalls aparentment petits. El sistema atmosf�ric mediterrani �s caprici�s, bastant ca�tic i encara massa impredictible. Malgrat i que s'ha avan�at molt des de fa uns anys (p. ex., A.Jans� 1983), fa falta aprofondir m�s en la meteorologia mediterr�nia per a continuar retallant la seva impredictibilitat.

REFERENCIES

BERGERON, T., 1928: Uber die dreidimensional verkn�p wende wetter analyse, Geoph.Publikasjoner, Oslo.

BESSEMOULIN, P., P.BOUGEAULT, A.GENOVES, A.JANSA i D.PUECH, 1993: Mountain Pressure Drag during PYREX, Beitr.Phys.Atmosph., 66, 305-325.

CAMPINS, J., A,JANSA, B.BENECH, E.KOFFI i P.BESSEMOULIN, 1995: PYREX Observation and Model Diagnosis of the Tramontane Wind, Meteorol.Atmos.Phys, 56, 209-228.

FONTSERE, E., 1929: Die 'Llevants' der Katalanischen K�ste, Beitr.Phys.Atmosph., 15, 55-60.

FONTSERE, E., 1932: Condicions climatol�giques de les costes occidental de la Mediterr�nia, i en particular de les terres costeres catalanes, Notes d'Estudi, n�49, Servei Meteorol�gic de Catalunya.

FONTSERE, E., 1950: La Tramuntana empodanesa i el Mestral del golf de St Jordi, Instituci� Patxot, Ginebra.

INM (Instituto Nacional de Meteorolog�a), des de 1991: Bolet�n PEMMOC, cat�logo peri�dico de ciclones y fen�menos adversos en el Mediterr�neo occidental, semestral, Centre Meteorol�gic de Balears (INM), Palma.

LINES, A., 1974: Situaciones sin�pticas t�picas de lluvias torrenciales en el sudeste espa�ol, Coloquio sobre problemas de meteorolog�a agr�cola, Asoc.Esp. para el progreso de las Ciencias, Madrid.

JANSA, A., 1980: Alteraciones a mesoscala del campo de presiones en el Mediterr�neo occidental, XI Jornadas Cient�ficas-I Congreso de Meteorolog�a Mediterr�nea, 71-98, AME, Palma-Madrid.

JANSA, A., 1983: La metetorologia mediterr�nia: objecte i projecte d'investigaci�, Estudis i propostes t�cniques per al desenvolupament de la pol�tica tecnol�gica i energ�tica del Govern de la Generalitat, 373-383, Generalitat de Catalunya.

JANSA, A., 1987: Distribution of the Mistral: a satellite observation, Meteorol.Atmos.Phys., 36, 201-214

JANSA, A., A.GENOVES, M.A.PICORNELL, J.CAMPINS, D.RADINOVIC i P.ALPERT, 1994: Mediterranean cyclones: subject of a WMO project, The Life Cycle of Extratropical Cyclones, vol2, 26-31, Bergen.

JANSA, J.M., 1933: Contribuci�n al estudio de la Tramontana en Menorca, SMN (INM) Serie A n�3.

JANSA, J.M., 1959: La masa de aire mediterr�no, Rev.Geof�sica, 18, 35-50.

JANSA, J.M., 1961: Nociones de climatolog�a general y de Menorca, Imp. Sintes, Ma�.

JANSA, J.M., 1966: Meteorologia del Mediterr�neo occidental, Tercer Ciclo de Conferencias, Serie A, n�43, INM.

PETTERSEN, S., 1956: Weather Analysis and Forecasting, McGraw-Hill, New York.

RADINOVIC, D., 1987: Mediterranean cyclones and their influence on the weather and climate, WMO, PSMP Rep.Ser. N�24.

RAMIS, C., 1980: Frecuencia y diagn�stico de temporales con la ayuda de an�lisis a mesoscala en el Mediterr�neo occidental, XI Jornadas Cient�ficas-I Congreso de Meteorolog�a Mediterr�nea, 109-136, AME, Palma-Madrid.

RAMIS, C., i A.JANSA, 1983: Condiciones meteorol�gicas simult�neas a la aparici�n de oscilaciones de nivel del mar de amplitud extraordinaria en el Mediterr�neo occidental, Rev.Geof�sica, 39, 35-42.

TOMAS, A., 1966: Temporales de 'Llevant', Tercer Ciclo de Conferencias, Serie A, n�43, INM.

Tethys > núm. 0 > articles > article 2