Tornados
o Caps de Fibló(*)
al Mediterrani Occidental
Miquel
Gayà
Instituto
Nacional de Meteorología. C. M. T. Illes Balears
1.
Introducció
Els
tornados han estat considerats fenòmens estranys en la
nostra regió. Fujita (1973) no citava a Espanya com a regió
en la que els tornados tinguessin alguna rellevància. No obstant,
els tornados que s'han produït en els darrers 10 anys han
causat gran interès en la comunitat científica (M. Gayà i
A. Soliño (1996), M. Gayà et al. (1997), F. Martín
et al (1995)) i han demostrat que els tornados
tenen una presència important a les regions del Llevant espanyol
i, molt especialment, a les Illes Balears.
El
National Severe Storm Forecast Center d'EUA defineix com a
tempesta severa aquella que produeix al menys una de les tres
manifestacions següents: tornado, pedra superior a 3/4 de
polzada (~2 cm) o ràfegues de vent superior als 50 kt (~90
km/h). Algunes ràfegues de vent estan prou concentrades espacialment
(esclafits) i poden fer tant de mal com un tornado. De vegades,
ambdós fenòmens es poden donar en una mateixa tempesta (proximitat
espacial i temporal). Una detallada observació de camp pot,
la major part dels casos, discriminar el tipus de fenomen
que s'ha produït (figura
1). Una trajectòria llarga i relativament estreta, amb
desperfectes convergents, serà deguda molt probablement a
un tornado. Contràriament, una curta i ampla senda distribuïda
divergentment, serà un esclafit o un microfront de sortida
de la tempesta.No obstant això, poden identificar-se veritables
tornados immersos en una descendència violenta o, com a conseqüència
d'ella, generar-se un gustnado.
En
altres ocasions, tornados febles (amb velocitats inferiors
als 120 km/h) poden passar inadvertits o produir escassos
desperfectes que no permeten la seva verificació (o amb velocitats
molt més altes en el cas de mànegues o trombes marines)
2.
Una aproximació climatològica
Els
fenòmens estranys requereixen d'una sèrie de dades especialment
llarga. L'estabilitat climatològica dels tornados s'ha quantificat
en uns 35 anys per EUA (Schaefer J.T. y R. L. Livigston, 1990).
La sèrie que s'ha fet servir aquí només cobreix el període
1989-1997. Amb tot, algunes característiques ja poden ésser
advertides.
2.1
Tornados en temps històrics
Els
tornados han estat citats poques vegades. C.Clerghorn (1751),
adverteix la presència freqüent de remolins i tempestes a
la tardor i diu que les trombes marines de vegades arriben
a tocar la costa menorquina. F. Weyler (1855), diu que les
trombes es presenten certs anys i a la primavera. Altres fonts
escrites esmenten els desperfectes ocasionats i el recorregut
d'un tornado concret (figura
2). M. Grimalt (1992) només esmenta 10 tornados a Mallorca,
dels quals 6 són anteriors a l'any 1900. Aquest tipus de documentació
suggereix que els tornados han estat d'una raresa relativament
comuna a la nostra regió tot i ser considerats, encara avui
dia, com a pertanyents a altres latituds. Així mateix, les
referències citades situen el major nombre de casos entre
els mesos que van de l'agost al novembre.
2.2
Tornados en els darrers anys
El
vent ha estat el factor de severitat considerat. Només a les
Balears s'han produït vint-i-tres tornados en el període 1989
- setembre de 1997 en 16 dies diferents. Això vol dir que
tres dies van enregistrar més d'un tornado, 3 el 21 de setembre
de 1994, 2 el 4 de juliol de 1995 i el 12 de setembre de 1996
es van produir cinc tornados (i sis entre les 20 hores de
l'11 i les 7 del dia 12).
Tots
els tornados dels que s'han realitzat estudis de camp han
estat ciclònics.
2.2.1
Distribució geogràfica
La
figura
3 mostra la trajectòria dels tornados esdevinguts a les
Balears durant el període 1989-setembre de 1997. Les "Y"
representen els llocs on es té constància de l'ocurrència
d'un tornado o tromba marina. En aquest cas, la informació
disponible, no contempla la direcció de la trajectòria ni
la seva longitud (5 casos). La distribució geogràfica mostra
una certa tendència a la presència de tornados en zones amb
alta densitat de població (tret de Palma). Pel contrari, els
municipis amb escassa urbanització tenen, en general, una
menor o nul·la presència tornàdica. Aquest fet també ha estat
observat per Grazulis (1990) que també adverteix que la intensitat
del tornado s'accentua a les zones urbanes. Un cas és especialment
rellevant: el tornado de Ciutadella-Ferreries (08/10/1992)
no va afectar cap nucli de població i la seva trajectòria
va ser, en gran mesura, per sobre d'una pinar. La fotografia
1 mostra una imatge de la zona captada des d'un vol de
la Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i
Litoral del Govern Balear. El vol es va efectuar a 10.500
peus d'altitud i tres anys després de l'ocurrència del tornado.
Tot i el temps transcorregut, els efectes havien estat tan
importants que encara eren ben visibles. La línia discontinua
mostra la regió escombrada pel tornado (vegis la diferent
tonalitat del sòl) i, puntejada, la zona que suposadament
va travessar i que no està clarament identificada. La fotografia
2 presenta l'estat de la pinar en el punt de la imatge
1 senyalat amb el símbol (+) i va ser captada des d'helicòpter
en els dies posteriors al succés. La imatge posa de manifest
com la vora dreta de la trajectòria té una intensitat més
alta en els tornados amb gir ciclònic.
Pel
que fa a la longitud de la trajectòria, els tornados han presentat
un recorregut obligatòriament limitat pel marc geogràfic del
territori de referència. A la figura
3 s'aprecia com una bona part dels tornados han tengut
un punt d'inici marítim o molt pròxim a la costa. Fins i tot
algun, com per exemple el cas de Cala Vedella (Eivissa), ha
tengut també el punt d'enlairament damunt la mar.
La
longitud de la trajectòria (figura
4), mesurada linealment des del punt inicial (touchdown
) fins el punt de sortida (liftoff) presenta
una longitud mesurada de 6.0 km, semblant a la trobada, en
el període 1975-1991, por Turner i Snow per a l'estat d'Indiana
(EUA), 5.7 km i igualment similar a la trobada per Dessens
i Turner per a França, que va ser de 8.5 km. La majoria dels
tornados van mostrar un recorregut inferior als 6 Km i només
2 van superar els 12 km.
2.2.2.
Distribució temporal
Les
tempestes que han generat tornado s'han produït en els mesos
que van de juny a novembre. La distribució al llarg de l'any
es mostra a la figura
5. Es pot apreciar com la freqüència de tornados té una
màxim durant el mes de setembre (~50% entre setembre i octubre)
i com, durant el període considerat (1988- set. 1997), en
els mesos que van de desembre a març no se'n va presentar
cap cas. És important de resaltar que en menys de 24 hores
es van produir 6 tornados pel setembre de 1996. Les referències
de tornados anteriors al període considerat mostren una tendències
semblants, si bé existeix documentació de tornados al mes
de gener, sobretot a l'Illa de Menorca.
Si
es té en compte la distribució estacional de les trombes marines
en el mateix període, la distribució, segueix essent més rellevant
en els mesos que van de setembre a novembre (~60%).
La
distribució observada a les Illes Balears es marcadament diferent
a la observada als EUA que presenta un màxim durant els mesos
de la primavera (Garinger L. P. y K. R. Knupp, 1990) i s'assembla
més a la mostrada a França (Dessens J. i J. T. Snow, 1989),
especialment quan es focalitza l'atenció en la regió mediterrània.
Per
tal de mostrar l'influència de l'escalfament diürn i la seva
repercussió en la gènesi de la tempesta, l'hora del succés
s'ha reconvertit en hora solar normalitzada del lloc geogràfic
(el dia té 12 hores de la sortida a la posta del Sol i 12
hores nocturnes). D'aquesta manera, la distribució horària
en la que es presenta cadascun dels tornados es mostra a la
figura
6a, on es veu com el període més freqüent és durant la
tarda i les primeres hores de la nit. No obstant, si es considera
el cas de les trombes marines (figura
6b), la distribució presenta dues característiques destacables:
no existeix gran diferència entre la freqüència del matí i
de la tarda. És a dir, no s'hi adverteix cap influència de
l'escalfament solar, ni a les zones costaneres més pròximes.
En segon lloc, no n'apareix cap cas a les hores nocturnes.
L'explicació és obvia ja que de nit la detectabilitat del
fenomen és extremadament escassa, tret que afecti alguna embarcació.
Aquesta característica és present en el cas dels tornados
amb molta menor incidència. En canvi, és important en el cas
dels tornados febles, els efectes dels quals o poden passar
desapercebuts o bé confondres amb els d'un esclafit o un front
de ràfega.
2.2.3.
Intensitat dels tornados
L'escala
Fujita (1981) atribueix una velocitat segons els efectes sobre
les estructures i es abastament usada per tot el món. En els
tornados i altres fenòmens severs en els que hi intervé el
vent, l'escala es de sis punts, de 0 al 5.
Tot
i la seva difusió, l'escala ha estat contestada a causa de
la seva subjectivitat. D'alguna manera, cada investigador
de camp valora la velocitat màxima segons un criteri particular.
Les estructures mòbils són diferents a cada país tant en tipologia
de les construccions com en el tipus de vegetació arbrada
i de terres que la sustenten. Grazulis (1990) va requalificar
un gran número d'F2 a F1 en considerar especificacions més
concretes quant al número i qualitat dels desperfectes. Igualment,
Ostby (1993) ha observat com la freqüència relativa dels tornados
febles ha anat en augment al mateix temps que els forts disminuïen.
L'escala
F s'ha aplicat per a l'estudi fotogramètric en el cas del
tornado de l'Espluga de Francolí (Tarragona) amb acceptable
coincidència.(Gayà
M. y A. Redaño, 1996). Lamentablement, aquesta tècnica
no ha pogut ser utilitzada en altres casos perquè no s'ha
disposat d'imatges de vídeo o referències topogràfiques fiables,
especialment en el cas de les trombes marines.
En
el cas de les Illes Balears, la velocitat estimada segons
els criteris que estableix l'escala Fujita es mostren a la
figura
7a i té una distribució semblant a la que s'ha trobat
en altres regions del món. Més de la meitat dels 18 tornados
estudiats han tengut una intensitat feble (F0-F1), mentre
que els tornados forts (F2-F3) han tengut una freqüència relativa
lleugerament inferior al 50%. No s'ha detectat cap tornado
violent (F4-F5).
Aquesta
distribució de freqüències, segons la seva intensitat, s'ajusta
millor a la que es troba a EUA quan es consideren tots els
tornados (23 casos) si s'assigna un valor F0 a aquells tornados
dels quals se'n desconoceix la seva intensitat. (figura
7b). En el cas de les Balears, aquesta actuació és raonable
ja que un tornado significatiu (més gran o igual a F2) és
difícil que passi desapercebut.
Amb
tot, la freqüència relativa de tornados forts (F2-F3) és més
gran a les Balears que la trobada per Livingston i Schaefer
a EUA on se situa per la vora del 22% del total.
Les
dades referents a l'amplada de la trajectòria són insuficients
per tal de presentar cap tipus de conclusió. En termes generals,
la majoria dels tornados han tengut una amplada màxima de
la seva trajectòria de l'ordre de 150-250 metres. Com es pot
apreciar en la fotografia
1, el tornado de Ciutadella-Ferreries (taxat com a F3)
va tenir un amplitud considerable, de l'ordre de 800-1000
metres.
Pel
que fa als desperfectes ocasionats per tots els tornados a
les Illes Balears sobre les persones, cal celebrar que no
hi hagi hagut cap desgràcia personal irreparable, i només
alguns ferits. Per contra, els desperfectes materials han
estat importants si bé difícilment quantificables econòmicament.
El tornado de Ciutadella-Ferreries hauria pogut causar unes
pèrdues d'uns pocs milions de pessetes mentre que, el tornado
que va afectar la zona industrial de l'aeroport d'Eivissa,
va superar els 500 milions. La taxació de les pèrdues materials
en les zones rurals és difícil d'avaluar ja que no està difosa
l'assegurança sobre les propietats i per l'escàs valor econòmic
atribuït als boscos i zones arbrades (les assegurances agràries
cobreixen fonamentalment les collites). Les zones turístiques
de les illes també han estat afectades pels tornados i els
desperfectes han estat igualment prou elevats. No obstant,
cal tenir present que moltes instal·lacions no tenen una adequada
resistència al vent. En canvi, la protecció davant d'una sinistralitat
meteorològica és molt més alta, per la qual cosa els costos
són molt més fàcilment avaluats.
En
moltes ocasions, violents fronts de ràfega, esclafits i trombes
marines, apareixen juntament amb grans pedregades. La fotografia
3 mostra com va quedar un avió lleuger després d'introduir-se
dins d'una tempesta amb pedra que, en terra, va causar una
tromba i un violent front de ràfega damunt l'aeroport de Palma
i rodalia (ràfegues superiors als 110 km/h).
3.
Conclusions
- Els
tornados són relativament freqüents a l'àrea mediterrània,
especialment a les Illes Balears. No s'aprecia cap augment
en la freqüència (canvi climàtic) tret que s'ha fet més
atenció en aquest tema en els darrers anys. Una adequada
atenció faria, en altres regions mediterrànies, incrementar
notablement les aparicions tornàdiques.
- Els
tornados a les Illes Balears són tan freqüents com en
els estats de major incidència d'EUA.
- La
incidència és especialment notable en els mesos de setembre
a novembre. La tendència general a presentar-se a les
hores de la tarda i primeres de la nit s'ha vist emmascarada
per dues situacions multi-tornàdics que han provocat una
desviació cap a les hores nocturnes.
- Segons
Dessens i Snow (1989), a França hi ha referències de quatre
tornados violents des de 1965 per la qual cosa, la no
presència fins a la data de cap tornado violent a la nostra
regió, no ha de considerar-se com a impossible.
- Si
consideram els mesos de major incidència de tornados i
trombes marines, setembre i octubre, i ho comparam amb
el número de dies de tempesta d'aquests mateixos del mateix
període, notam que al voltant d'un 9 % dels dies de tempesta
han coincidit amb algun del fenòmens esmentats. La proporció
augmenta en considerar els esclafits i els fronts de ràfega
severs. Aquesta alta severitat durant els mesos de final
d'estiu i de la tardor invita a reflexionar sobre quins
mecanismes de defensa i, als professionals de la predicció
meteorològica, a tractar de escurçar la distància entre
el "fiat Dei Voluntas" dels nostres avantpassats
i l'avís atinat.
(*)
Cap de Fibló, Bufarut, Remolí, Terbolí, Trombes,etc.
són sinònims d'un mateix fenomen. De vegades, aquestes paraules
d'ús comú a certs llocs de parla catalana, fan creure erròniament
que el fenomen és més local, més petit, més innocu que els
vertaders" tornados, els "nord-americans".
REFERÈNCIES
Clerghorn
G. An essay on the epidemical diseases in Minorca.
Londres. (1751)
Dessens
J. y J. T. Snow. Tornadoes in France. Weather
and Forcasting, 4, 110-132 , 1989
Fujita
T. T. Tornadoes around the World. Weatherwise
, 27 , 56-62. 1973
Fujita
T. T. Tornadoes and downburst in the context of generalized
planetary scales. J. Atmos. Sci ., 38
, 1511-1534.1981
Garinger
L. P. y K. R. Knupp, Seasonal tornado climatology
for the Southeastern Inited States. The
Tornado : its Structure, Dynamics, Prediction and Hazards.
Amer. Geophys. Union. 445-452. 1990
Gayà
M. y A. Soliño. Caps de fibló (trombas o tornados).
Algunas observaciones recientes. III Simposio nacional
de predicción del Instituto Nacional de Meteorología
. INM Madrid 1996
Gayà
M. y A. Redaño. El tornado
de L'Espluga de Francolí. Medidas de campo y digitalización
de imágenes. IV Simposio de Predicción del Instituto
Nacional de Meteorología . INM Madrid
Gayà
M., C. Ramis, R. Romero y C. Doswell III (1997).
Tornadoes
in the Balearic Islands. Meteorological setting. INM/WMO
International Symposium on Cyclones and Hazardous Weather
in the Mediterraneean. Palma de Mallorca, Spain. (en
prensa)
Grazulis
T. P. A 110-Year perspective of significant tornadoes.
The Tornado : its Structure, Dynamics, Prediction and
Hazards . Amer. Geophys. Union. 467-478. 1993
Grimalt
M. Geografia del risc a Mallorca. Les inundacions
.Tesis doctoral U.I.B. Institut d'Estudis Baleàrics, Palma
1992 , 360 pp
Livingston
R. L. y J. T. Schaefer. County by county data on
strong and violent tornadoes. 17 th
Conference on severe local storms. Oct.
4-8. 1993 St Louis Missouri. Amer. Meteor. Soc. 6-9
Martín,
F., L. de Esteban y R. Riosalido. Estudio del tornado
de Sigüenza. STAP, nota técnica n 25. Instituto Nacional
de Meteorología . Madrid. 1995.
Ostby
F. The changing nature of tornado climatology. 17
th Conference on severe local storms.
Oct. 4-8. 1993 St Louis Missouri. Amer. Meteor.
Soc. 1-5
Schaefer
J. T. y Richard L. Livingston. The stability of climatological
tornado data. The Tornado: its Structure,
Dynamics, Prediction and Hazards. Amer. Geophys. Union.
409-426. 1990
Turner
K. D. y J. T. Snow. Indiana tornadoes revised: analysis
of path data. 17 th Conference
on severe local storms. Oct. 4-8. 1993
St Louis Missouri. Amer. Meteor. Soc. 42-45
Weyler
F. Topografía fisico-médica de las Islas Baleares
. Imp. P. J. Gelabert. Palma 1855
