Climatologia de tempestes severes a les Illes Balears (2010-2023)

Aquest article presenta la primera climatologia de tempestes severes (TS) a les Illes Balears, Espanya, entre el 2010 i el 2023. Els criteris utilitzats per classificar una tempesta com a severa a la base de dades són els següents: ratxes de vent lineals superiors als 90 km/h, pedra amb un diàmetre de 2 cm o superior, o un tornado que toqui terra. Complir qualsevol d’aquests tres criteris era suficient per considerar una tempesta com a severa. Gràcies als informes de fenòmens meteorològics severs, a les observacions de 111 estacions meteorològiques i a altres fonts de dades addicionals, es va construir una base de dades exhaustiva de TS a les Balears, que inclou 43 tempestes severes que van afectar les illes durant 41 dies. La base de dades s’inclou en aquest article i està disponible per a la comunitat científica, representant la primera contribució d’aquest treball. Una segona contribució és una anàlisi detallada de la distribució espacial i temporal de les TS que afecten les Illes Balears. Es van estudiar les distribucions anual, mensual, estacional, quinzenal, espacial i horària. La tardor representa el 48,8% de totes les TS, amb la freqüència més alta observada a l’octubre. La distribució quinzenal va revelar un pic de 7 TS durant la segona quinzena d’agost. Les ratxes de vent convectives van ser el fenomen sever més comú en les TS que afectaren les Illes Balears, presents en el 41,9% dels casos. La distribució horària mostrà un pic d’activitat entre les 10:00 i les 12:00 del matí. Pel que fa a la distribució espacial, la incidència més alta es va registrar a l’illa més gran, Mallorca, amb una mitjana de 2,6 TS per any. La regió sud de Mallorca, seguida de la seva part central, van destacar com a punts calents de tempestes severes dins l’arxipèlag. La gran majoria (84%) de les TS registrades a les illes es van originar en alta mar. Per aquest motiu, una altra contribució clau de l’article és l’anàlisi de la relació entre la freqüència de TS i la temperatura de la superfície del mar (SST per les seves sigles en anglès) i les anomalies de la TSM. Per a cada dia amb tempesta severa, es va obtenir la TSM mitjana i l’anomalia de TSM a la Mar Balear mitjançant la reanàlisi diària a les 12 UTC d’ERA5. L’activitat màxima de TS es va donar quan la TSM es trobava entre 25 °C i 26 °C. Les tempestes extremadament severes (TES), definides per ratxes de vent superiors a 120 km/h, pedra de 5 cm o superior i/o un tornado terrestre classificat com a EF1 o superior, es van produir amb més freqüència quan la TSM es trobava entre 27 °C i 28 °C.