Determinació de la temperatura mitjançant teledetecció

El coneixement de la temperatura de la superfície terrestre (TST) és de gran importància ja que serveix per a entendre processos com l’intercanvi d’energia entre superfície i atmosfera, les necessitats hídriques en sòls agrícoles, la prevenció i control d’incendis o l’evolució del canvi climàtic. A més, s’ha d’intentar conèixer el seu valor amb suficient precisió. Per això, es tenen en compte dos factors molt importants: les condicions ambientals al voltant de la superfície i la pròpia emissivitat d’aquesta última. Quan es realitza una mesura de la TST, s’han d’aplicar dos tipus de correcció: primer una correcció atmosfèrica amb la finalitat d’eliminar la contribució d’aquesta en mesures realitzades des de satèl_lit i una segona correcció provocada per l’efecte de l’emissivitat de la superfície quan la mesura es realitza tant des de satèl_lit com en camp. Aquest treball es centra en portar a terme una exhaustiva revisió de la metodologia utilitzada actualment per realitzar les dues correccions. Per al cas de l’emissivitat de superfícies, es mostraran les tècniques conegudes per determinar-la i els mètodes utilitzats per a la seva correcció. En el cas de la correcció atmosfèrica, aquí s’exposaran dos mètodes àmpliament contrastats: el mètode monocanal i el mètode d’absorció diferencial split-window, que evita la necessitat de fer servir radiosondatges atmosfèrics amb la finalitat de corregir l’efecte radiatiu de l’atmosfera. El coneixement de tota la metodologia exposada al llarg d’aquest treball serà de gran ajuda per a qualsevol interès que es tingui en l’estudi de la TST, des de satèl_lit o a nivell del terra.