Medicanes: criteris de catalogació i exploració dels ambients meteorològics

A la Mediterrània es generen, ocasionalment, depressions que tenen una estructura similar a la dels ciclons tropicals i que fins i tot poden arribar a la intensitat dels huracans. Aquests fenòmens, els anomenem “medicanes”. Malgrat que les dimensions geogràfiques dels oceans tropicals i la mar Mediterrània són clarament diferents, els mecanismes precursors d’aquestes pertorbacions, basats en el desequilibri termodinàmic mar-atmosfera, són similars. Aquests fets ens fan pensar en l’existència d’un paral·lelisme físic entre ambdós fenòmens. A partir d’imatges històriques del període 1982-2005 del satèl·lit Meteosat, s’ha tractat d’identificar aquests casos. S’han elaborat diferents llistes, cada una d’elles acotant més els criteris de selecció en base a l’estructura del cicló en el canal infraroig. Alguns d’aquests criteris són, per exemple, la mida del cicló, la claredat de l’existència d’un ull i el temps de vida del sistema. Aquesta identificació s’ha realitzat de manera subjectiva. En total, s’han identificat dotze casos de medicanes. La caracterització dels ambients meteorològics precursors dels medicanes ens pot ajudar a entendre els mecanismes de gènesi i millorar les prediccions. En aquest treball, es comparen els valors de diverses variables meteorològiques d’interès en els casos de medicane amb els dels ciclons catalogats a la base de dades del projecte MEDEX per tractar d’identificar quins són els ambients que afavoreixen la gènesi i desenvolupament de medicanes envers la resta de ciclons mediterranis. En aquest sentit, la temperatura superficial de la mar, la contribució diabàtica a la tendència local de temperatura potencial equivalent superficial, i un índex empíric derivat a partir de la gènesi de ciclons tropicals es presenten com a possibles paràmetres discriminatoris.