Avaluació dels danys per tornados mitjançant imatges Sentinel-2 i ortofotos: casos d'estudi a les Illes Balears

Els vents convectius intensos i els esdeveniments d'alt impacte generen danys significatius en edificacions, infraestructures i masses forestals, els quals van ser analitzats mitjançant imatges satel·litàries i ortofotos d' alta resolució. L'estudi es va centrar en tres episodis registrats a les Illes Balears, a la Mediterrània occidental: (i) l’illa de Menorca, el 28 d'octubre de 2018; (ii) l’illa d'Eivissa, el 22 d'octubre de 2019; i (iii) l’illa de Mallorca, el 29 d'agost de 2020. Els canvis en la cobertura terrestre es van avaluar a partir de dades Sentinel-2 mitjançant l'Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada (NDVI, de les seves sigles en anglès). Les diferències en l'índex calculades abans i després de cada esdeveniment van permetre identificar les àrees afectades en la coberta forestal. Es van considerar tres finestres temporals (2, 6 i 12 mesos), obtenint-se en general els resultats més robustos amb imatges adquirides sis mesos després de l'esdeveniment, en comparació amb aquelles enregistrades immediatament abans de la seva ocurrència. Així mateix, realitzem una anàlisi de la direcció dels arbres enderrocats pel vent, contrastant els patrons observats en ortofotos amb els derivats d'un vòrtex idealitzat de tipus tornado (vòrtex de Rankine). Els resultats van confirmar que els tres casos van correspondre a tornados individuals, mentre que no es van identificar patrons de dany atribuïbles de manera clara a esclafits. Addicionalment, es va avaluar la influència de l'orografia complexa en la distribució de les pertorbacions forestals. Es va observar que la probabilitat de dany és més gran en vessants de muntanya exposats al vent i en fons de vall orientats perpendicularment a la trajectòria de la tempesta, mentre que les zones a sotavent, especialment a la part protegida dels penya-segats, tendeixen a presentar menors afectacions. Finalment, es van estimar les dimensions de les traces de dany a partir d'ortofotos, obtenint-se longituds superiors a 10 km en tots els casos (un llindar que únicament supera el 7% dels tornados reportats a Espanya, d'acord amb estudis previs) i amples màxims superiors a 1 km. En particular, la franja de danys del tornado de Mallorca el 2020 va assolir una amplada de 2.8 km, la major documentada fins a la data a les Illes Balears i a Espanya, i una de les més extenses d'Europa segons els registres històrics.