Aquest treball de recerca completa la línia de treball sobre l'evolució tèrmica de la regió mediterrània iniciada en el Pla nacional sobre el canvi climàtic. Inicialment, l'estudi es va dur a terme per analitzar les sèries tèrmiques regionals actives durant el període 1950–1996, tractades amb rigor pel mètode SNHT (Test estàndard d’homogeneïtat normal). Aquesta investigació va concloure que l'evolució de les temperatures mitjanes anuals registrades a la principal xarxa històrica d'observatoris mediterranis espanyols presentava una tendència important en l'escalfament. Tanmateix, l’anàlisi dels processos no climàtics, com ara l’efecte urbà i les deslocalitzacions d’estacions meteorològiques, ens va permetre concloure (en un estudi publicat el 2004) que no s’hauria de rebutjar la hipòtesi de l’estabilitat de la temperatura a la Mediterrània espanyola. Conclusions que es van verificar parcialment el 2016, en particular pel que fa a l’efecte urbà, sobre el període 1950-2013. Els resultats obtinguts demostren que aquesta magnitud podria representar entre el 70 i el 80% de la tendència d’escalfament registrada a les ciutats del Mediterrani occidental. En aquest context, vint anys després de la finalització del Pla Nacional del Clima, convindria revisar, el 2019, la validesa de les conclusions relatives al clima regional. Aquest treball de recerca pretén avaluar la veritable magnitud de l'escalfament climàtic registrat a la regió mediterrània espanyola. L'avaluació es basa en els registres de 23 observatoris pertanyents a la xarxa regional espanyola de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), amb sèries completes que abasten el període 1950-2018, processades per la SNHT. La verificació es basa també en tres noves anàlisis. Primer, l’anàlisi de l’evolució tèrmica (1906-1925 i 1991-2018) a l’observatori de les Illes Columbretes (a 28 milles de la costa de Castelló). La sèrie climàtica de l'illa comporta una revisió en profunditat de les conclusions i tendències exposades en els nostres estudis anteriors. La segona anàlisi inclou la magnitud de l’illa urbana de calor (UHI, 2001-2018) mitjançant registres de temperatura de set estacions meteorològiques ubicades a la zona urbana de Castelló-Almassora. La tercera investigació es basa en l’anàlisi d’un valor de tendència que s’ha estabilitzat des del 2010, simultàniament al descens de la població i la baixada del consum total d’energia. Per tant, aquest treball comprova la importància de la UHI i estableix la magnitud de l'escalfament regional real. L’estudi suggereix que el valor real de l’escalfament climàtic a la regió mediterrània espanyola es pot estimar entre 1ºC i 1.1ºC en el període de 1950 a 2018.
pp. 1-9