El creixent interès de les comunitats científiques meteorològiques, climàtiques i hidrològiques pels diferents components del balanç energètic de superfície, i especialment per l'evapotranspiració, ha fomentat el desenvolupament de diferents models micrometeorològics per tal d'avaluar els fluxos d'energia de superfície a escala local. Els avanços recents en les tècniques de teledetecció satel·litària podrien permetre el seguiment d'aquests fluxos d'energia de superfície sobre zones extenses. Tanmateix, la majoria dels models actuals requereixen calibratge in situ o paràmetres derivats empíricament, cosa que limita llur aplicació operacional a gran escala. L'objectiu d'aquest treball és el de presentar una aproximació micrometerològica potencial de ser utilitzada operacionalment juntament amb les imatges de satèl·lit per tal de fer un seguiment dels fluxos d'energia de superfície a escala regional. En primer lloc, introduïm el marc i els detalls del model micrometeorològic proposat, basat en una representació de parcel·la de dues fonts del sistema sòl-vegetació-atmosfera. La viabilitat del model s'explora a escala local utilitzant dades recollides de dos ecosistemes completament diferents. D'una banda, dades recollides d'un conreu de blat de moro a Beltsville, Maryland, EEUU, durant l'estació de creixement de l'estiu de l'any 2004. De l'altra, dades d'una campanya experimental realitzada en un bosc boreal de Finlàndia el 2002. La comparació dels resultats amb les mesures del terra mostra un error d'entre 15 i 60 W m-2 per a la recuperació de la radiació neta, el flux de la calor del sòl i els fluxos de calor sensibles i latents als dos llocs.
pp. 27-38